Àrea temàtica
Malalties i síndromes

Àrea temàtica
Angiologia

Àrea temàtica
Bioquímica i biologia molecular

Àrea temàtica
Otorrinolaringologia

ca - mal de muntanya n m
ca - mal d'altura n m sin. compl.
ca - malaltia d'Acosta n f sin. compl.
ca - malaltia de la puna n f sin. compl.
ca - malaltia dels aviadors n f sin. compl.
ca - oronosi n f sin. compl.

Definició
Estat morbós provocat per la disminució de la pressió atmosfèrica global i de les pressions parcials d'oxigen i vapor d'aigua (hipobària, hipòxica i sequedat), que apareix en l'ascens d'alta muntanya, associat amb el refredament progressiu. La hipobària produeix una descàrrega dels sins paranasals amb obstrucció de les fosses nasals i respiració bucal, i una distensió dels gasos del tub digestiu. La hipòxia provoca una hipersimpaticotomia reflexa, que es tradueix per taquicàrdia, taquipnea i insomni per crisis de dispnea nocturna degudes a aturades respiratòries momentànies. La sequedat produeix una set molt intensa, disfàgia i asteatosi (dispèpsia per hipersecreció i hipocinèsia, úlcera gàstrica), hemorràgia retinal, trombosi venosa, risc augmentat d'infart de miocardi i d'accident vascular cerebral. Una varietat peculiar n'és l'anomenat soroche.

Nota
La denominació malaltia de la puna correspon a la primera descripció del mal de muntanya, efectuada a l'altiplà andí per José de Acosta (1590).

Nota
La denominació oronosi prové de oro- i del grec nósos 'malaltia'.