El pronom els substitueix el complement indirecte de tercera persona de plural, tant si és masculí com femení. Per exemple:
El noi els dona el diari (El noi dona el diari a les periodistes).
Quan aquest pronom de complement indirecte els es combina amb un pronom de complement directe determinat [...]
La forma lis com a plural del pronom li no existeix en català. En comptes de lis cal fer servir les formes corresponents: els, -los o 'ls. Per exemple:
En lloc de...
Cal dir...
Lis vull dir una cosa.
Els vull dir una cosa.
Vull portar-lis un regal.
Vull portar-los un regal.
Vaig [...]
Els adjectius demostratius indiquen el grau de proximitat en l'espai, el temps o el discurs de l'entitat designada pel nom al qual acompanyen.
En català coexisteixen dos sistemes de demostratius: el binari i el ternari.
Sistema binari
Sistema ternari
Proximitat a l'emissor
aquest [...]
Els possessius àtons són els següents:
Masculí singular: mon, ton, son
Femení singular: ma, ta, sa
Masculí plural: mos, tos, sos
Femení plural: mes, tes, ses
El possessiu àton va sempre davant del nom, sense cap més determinant, i concorda en gènere i nombre amb el nom que especifica. En [...]
Els verbs psicològics són els verbs que expressen emocions, sentiments o estats d'ànim. Aquests verbs es comporten de manera diferent segons la funció sintàctica que fa la persona que experimenta l'emoció o sentiment, és a dir, l'experimentador:
1. Hi ha verbs intransitius, com ara agradar o [...]
els anys noranta Quan es fa referència a una dècada, no s'ha de fer concordar en nombre la dècada i el mot anys (els anys norantes), sinó que cal escriure el numeral en singular: els anys noranta, els anys trenta, etc. [...]
Els noms propis de persona es poden abreujar i donen lloc als hipocorístics, és a dir, formes amb caràcter afectuós o familiar, usades en registres informals. En general, se solen formar per truncament:
1. La forma tradicional consisteix en el truncament de la part final del mot, que inclou la [...]
Els noms de lloc catalans que consten d'algun mot que, abans de la publicació de l'Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, portava accent diacrític i ara no (com ara cóm 'recipient', cós 'cursa', móra 'fruit', etc.), mantenen l'accent, ateses les dificultats de naturalesa legal que [...]
1. Els noms de persona, quan fan referència a una col·lectivitat de persones amb el nom coincident, s'escriuen en plural (i per fer-lo, s'apliquen les mateixes normes que s'utilitzen per a la formació de plural dels noms comuns). Per exemple:
De Joans, Joseps i ases, n'hi ha a totes les cases.
En [...]
La forma Pirineus, en plural, és la forma principal per fer referència a la serralada situada al nord de la península Ibèrica. Com a forma secundària, també hi ha la forma Pirineu, en singular. Per exemple:
L'Alt Pirineu és una part dels Pirineus, entre la Seu i el Pont de Suert.
Tens tot el Piri [...]