1.
blau blava
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Del color del cel sense núvols o d'un color consemblant, sia més clar o més fosc. El safir és una pedra blava. Ulls blaus. deixar blau algú Deixar-lo astorat, esbalaït. fer-la blava Fer-la grossa, fer-la com un cove. aquesta sí que és blava [...]
|
2.
atzur
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Color blau celeste. Matèria colorant blava. En heràld., color blau. [...]
|
3.
morat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De color entre vermell i blau, com el suc de les mores. Color morat. Blau 5. De la caiguda, té un morat al genoll. [...]
|
4.
turquí -ina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De Turquia. Molt pujat de to, s'aplica al color blau. Blau turquí. [...]
turquí -ina
|
5.
emblavir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer tornar blau. Esdevenir blau. La llum moradenca de l'albada es va emblavint. [...]
|
6.
indi 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Substància colorant de color blau, obtinguda antigament de diferents plantes, especialment de l'anyil, i ara per síntesi. Color de l'espectre solar situat entre el blau i el violat. [...]
|
7.
sangtraït
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Blau, especialment petita acumulació de sang presa continguda sota la pell provocada a conseqüència d'una pessigada. [...]
|
8.
blaüra
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Blau 5. [...]
|
9.
blavura
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Blau 5. [...]
|
10.
equimosi
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Blau 5. [...]
|