201.
sinusoide
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
endoteli prim travessat per porus tancats per petits diafragmes; reben el nom de sinusoides fenestrats. En alguns mamífers, les cèl·lules endotelials que revesteixen els capil·lars hepàtics s'uneixen i se superposen en alguna zona, mentre que en d'altres resten separades; reben el nom de sinusoides [...]
|
202.
capil·lar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
parets són constituïdes per l'endoteli, o epiteli pla d'una sola capa de cèl·lules, entre les quals hi ha els estomes o porus endotelials, i per la membrana basal, constituïda per teixit connectiu elàstic, que envolta el tub endotelial. Els perícits són uns elements cel·lulars ramificats que es [...]
|
203.
quist epidermoide
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
. Es presenta en forma de node indolor, del color de la pell, tens, hemiesfèric, mòbil respecte als teixits subjacents, però adherent a la pell de sobre per mitjà de les restes del conducte glandular dilatat, el qual s'obre a la superfície cutània a través d'un porus petit, del qual pot fruir part del [...]
|
204.
mullar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 L'aigua o altre líquid adherir-se a la superfície d'una cosa o penetrar-ne els porus (el subjecte és el líquid). humitejar(->) banyar, mullar abundosament. La suor li banyava el front. enrosar, mullar de ros. Fig.: La cara se'm va enrosar d'una suor freda. sotaiguar, mullar un [...]
|
205.
gra
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. mussol, gra que surt a la vora d'una parpella. barb, gra produït per la larva del tàvec; també, petita massa de substància sebàcia que obstrueix un porus de la pell i produeix sovint una taqueta negra. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
206.
introduir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
tot el sentit. fer figurar(una cosa en una obra literària o dramàtica) infiltrar, introduir un líquid, gradualment, en els porus o en els intersticis d'un cos sòlid. innovar, introduir quelcom de nou en una cosa. carregar, introduir en una arma de foc, en un forn, en una pipa, etc., una quantitat [...]
|
207.
passar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
entre rouredes d'armes i punys batents (Verdaguer; Alc.). esquitllar-se, passar per un indret esquivant la vigilància d'algú o tractant de no ésser vist. escapolir-se, íd. traspuaro transsudar, passar, un líquid, a través dels porus. 2 En frases com passar per lladre, etc. Ésser tingut per. El [...]
1 v. intr. transitar desfilar circular rasar, passar ras, quasi fregant. evolucionar. La flota evoluciona davant el port. contrapassar, anar més enllà del qui hom té al davant i camina en direcció oposada. esmunyir-se, passar per un lloc estret. engolar-se, íd. escórrer-se. L'heroi s'escorre entre rouredes d'armes i punys batents (Verdaguer; Alc.). esquitllar-se, passar per un indret esquivant la vigilància d'algú o tractant de no ésser vist. escapolir-se, íd. traspuar o transsudar, passar, un líquid, a través dels porus. 2 En frases com passar per lladre, etc. Ésser tingut per. El tenien per lladre, i no ho era. 3 → esdevenir-se. 4 (Parlant del temps) transcórrer volar (fig.). Com volen els anys! fugir. Com fugen les hores felices! lliscar. Les hores lliscaven plàcides. 5 → acabar (intr.) 6 → traslladar-se, anar, entrar. 7 v. tr. Passar a través d'un espai. travessar traspassar creuar tallar (per una drecera). Hem tallat pels camps per poder arribar més aviat. franquejar. Franquejar un torrent. repassar, tornar a passar. Les tropes van repassar el riu. davantejar (algú), passar davant seu. estrompassar (v. tr.), passar per damunt d'una cosa fent un salt. doblar, passar, una embarcació, pel davant d'un promontori, etc., i anar a l'altre cantó. La barca doblà el cap de Creus. 8 → ultrapassar. 9 → transportar. 10 → garbellar. 11 → perdonar. 12 (passar-se pron.) → abandonar. 13 Perdre la seva frescor (el peix, etc.). alterar-se (→) tornar-se estantís 14 → abstenir-se. 15 Passar-se-la (bé o malament): mamar-se-les dolces (bé) passar-la negra (malament) fer-se'n set pedres (malament) 16 Passar per alt: → ometre. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |