91.
Meteor
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la Terra
heliosíncrona, polar i quasi circular. 6. La Meteor-3M, missió coparticipada per la NASA i la RASA, amb el llançament del satèl·lit Meteor-3M-1, d'òrbita heliosíncrona, polar i quasi circular, que va ser llançat el 10 de desembre de 2001 i va ser operatiu fins a l'abril de 2006, i que travessava l'equador a les [...]
|
92.
Nimbus
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la Terra
'abril de 1970 i va ser operatiu fins al 30 de setembre de 1980. - El satèl·lit Nimbus-5, a una altitud nominal de 1089 km al perigeu i 1101 km a l'apogeu, va ser llançat l'11 de desembre de 1972 i va ser operatiu fins al 29 de març de 1983. - El satèl·lit Nimbus-6, a una altitud nominal de 1093 km al [...]
|
93.
OKEAN
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la Terra
el 28 d'octubre de 1983 i va ser operatiu fins al 16 de juliol de 1986. - El satèl·lit OKEAN-OE-N2, també conegut com a Cosmos-1602, a una altitud nominal de 629 km al perigeu i de 664 km a l'apogeu, va ser llançat el 28 d'octubre de 1984 i va ser operatiu fins al 5 de desembre de 1986. - El [...]
|
94.
ZY
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la Terra
02C, d'òrbita heliosíncrona i polar, a una altitud nominal de 778 km, va ser llançat el 22 de desembre de 2011; travessa l'equador a les 10:30 h (node descendent). - El satèl·lit ZY-3 01, d'òrbita heliosíncrona i polar, a una altitud nominal de 506 km, va ser llançat el 9 de gener de 2012; travessa l [...]
|
95.
fred 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
Temps fred; temperatura freda. fredor. Les calors i les pluges, els vents i les fredors (Llull). Les primeres fredors. fredorada, fred gran. gel, fred intensíssim. No surtis, que fa un gel terrible! gelabror. La gelabror de la tomba. gelor. Quan passi la gelor del desembre. fresca, fred moderat [...]
|
96.
dia
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 día. Tot el dia i tota la nit, todo el día y toda la noche. 2 [temps] día. Un dia ennuvolat, un día nublado. 3 [estat d'ànim] día. Un dia boig, trist, un día loco, triste. 4 [data] día. El dia 16 de desembre, el día 16 de diciembre. 5 [diada] día. 6 pl [vida] días. Va acabar els seus dies a [...]
|
97.
fred 2
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, íd. congelat. El desembre congelat... (cançó popular). àlgid, acompanyat d'un fred intens. El període àlgid de la febre. 2 Fig. Dit d'una persona o d'una acció. desamorós(persona) desafecte, íd. frígid(esp. sexualment) indiferent apàtic reservat distant calculador cerebral flegmàtic [...]
|
98.
día
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 dia. Todo el día y toda la noche, tot el dia i tota la nit. El día que sea rico, el dia que sigui ric. 2 [tiempo] dia, diada f, temps. Un día nublado, un dia ennuvolat. Ha hecho un día caluroso, ha fet una diada calorosa. 3 [fecha] dia. El día 16 de diciembre, el dia 16 de desembre. 4 p fr [...]
m 1 dia. Todo el día y toda la noche, tot el dia i tota la nit. El día que sea rico, el dia que sigui ric. 2 [tiempo] dia, diada f, temps. Un día nublado, un dia ennuvolat. Ha hecho un día caluroso, ha fet una diada calorosa. 3 [fecha] dia. El día 16 de diciembre, el dia 16 de desembre. 4 p fr [santo, cumpleaños] sant, aniversari. Mañana es su día, demà és el seu sant (o el seu aniversari). 5 [momento indeterminado] dia. ¿Algún día callarás?, callaràs algun dia? 6 [fiesta] diada f, dia. 7 pl [vida] dies. Acabó sus días en Francia, va acabar els seus dies a França. 8 a días a dies. 9 al caer el día a hora foscant, cap al tard, al capvespre, a ranvespre, a hora baixa. 10 al clarear el día en llostrejar, a trenc d'alba, al rompent de l'alba, a punta de dia. 11 al día al dia. 12 al día siguiente l'endemà. 13 al otro día l'endemà. 14 amanecer el día fer-se de dia, rompre (o apuntar, o clarejar) el dia. 15 antes del día [al amanecer] a trenc d'alba, a punta de dia (o d'alba). 16 antes del día [antes del alba] encara fosc, abans de l'alba. 17 a tantos días fecha (o vista) d'aquí a tants dies, d'avui en tants [dies]. 18 a tantos días fecha (o vista) econ [una letra, etc] a tants dies de vista. 19 buen día (o día hermoso, o soleado) bon dia, dia clar. 20 ¡buenos días! bon dia! 21 cada día cada dia. 22 cada día más (o menos) cada dia més (o menys), com més va més (o menys). 23 cada día trae su afán cada dia té el seu mal. 24 cada dos días dia sí dia no, dia per altre, cada dos dies. 25 caer el día caure (o tombar) el dia, caure la tarda, fer-se de nit, fer-se fosc. 26 cierto día un dia, un bon dia, un bell dia. 27 como del día a la noche com de la nit al dia. 28 como es de día és tan cert com que ara és de dia (o com aquesta claror de dia). 29 cualquier día qualsevol dia. 30 dar el día fig i fam fer la guitza (o la llesca, o la santíssima). 31 dar los días donar el bon dia, dir bon dia. 32 dar los días [en el cumpleaños] felicitar, dir per molts anys, desitjar una bona festa (o unes bones festes). 33 de cada día de cada dia. 34 de día de dia. 35 de días [antiguo] de temps, d'anys. 36 de días [viejo] carregat d'anys. 37 de día y de noche nit i dia, dia i nit. 38 del día del dia, d'avui. 39 despuntar el día apuntar (o clarejar, o rompre) el dia, fer-se de dia. 40 de todos los días de cada dia. 41 de un día a otro d'un dia a l'altre, el millor dia. 42 de un día para otro d'un dia per l'altre. 43 día a día de dia en dia, dia a dia. 44 día civil dia civil. 45 día de ánimas dia dels difunts. 46 día de campo dia de camp. 47 día de guardar dia de missa (o de precepte). 48 día de misa dia de missa (o de precepte). 49 día de mucho, víspera de nada un dia massa i l'altre dia poc. 50 día de nochebuena vigília de Nadal. 51 día de precepto dia de missa (o de precepte). 52 día de Reyes els Reis (o dia dels Reis). 53 día de trabajo (o de hacienda p fr) dia feiner (o obrer, o de treball, o de feina, o de cada dia). 54 día de tribunales dia de tribunals. 55 día de vigilia dia de vigília. 56 día diado p fr dia adiat (o cert, o sabut). 57 día eclesiástico dia eclesiàstic. 58 día feo (o hosco, o mal día) dia lleig, mal dia. 59 día festivo (o de fiesta, o de asueto, o de descanso) dia festiu (o de festa). 60 día hábil dia hàbil. 61 día intercalar dia intercalar. 62 día laborable dia feiner. 63 día lectivo dia de classe, dia d'escola. 64 día lectivo [día hábil] dia hàbil. 65 día por día de dia en dia, dia a dia. 66 día primero de año cap d'any. 67 día sidéreo (o astronómico) dia sideral (o sideri). 68 día tras día dia rere dia. 69 día y noche nit i dia, dia i nit. 70 el día de hoy avui, el dia d'avui. 71 el día de hoy [hoy día] avui dia, avui en dia, en el dia, en el dia d'avui. 72 el día del juicio final el dia darrer, el dia del judici. 73 el día de mañana el dia de demà. 74 el día después (o siguiente) l'endemà. 75 el día menos pensado el millor dia, d'un dia a l'altre, qualsevol dia. 76 el día primero el dia primer, el primer dia, el primer. 77 el mejor día d'un dia a l'altre, el millor dia. 78 el otro día l'altre dia. 79 el santo día (o todo el santo día) el sant dia, tot el sant dia. 80 en el día de hoy [hoy en día] avui en dia, avui dia, en el dia d'avui. 81 en el día de hoy [hoy] avui, en el dia d'avui. 82 en el día de la fecha [hoy] en el dia d'avui. 83 en los días de als dies de. 84 en su día al seu dia. 85 en sus mejores días en el seu millor moment. 86 en todos los días de mi vida [nunca] mai en ma vida. 87 entrado en días carregat d'anys. 88 entre día durant el dia. 89 entre día [entre comidas] entre àpats. 90 estar al día estar al dia, estar al corrent. 91 estar en días arribar-li els dies del part. 92 este es el día encara és hora. 93 hacer buen día (o un día hermoso, o espléndido) fer bo, fer bon dia (o bon temps). 94 hacerse de día fer-se de dia. 95 hasta otro día fins un altre dia. 96 hay más días que longaniza fam hi ha més dies que llonganisses. 97 hoy día (o hoy en día) avui dia, avui en dia, en el dia, en el dia d'avui. 98 mañana será otro día demà serà un altre dia. 99 no pasar días por (o para) alguien no passar el temps (o els anys) per a algú. 100 otro día un altre dia. 101 rayar el día (o romper el día) apuntar (o clarejar, o rompre) el dia, fer-se de dia. 102 ser de días tenir els seus dies, tenir dies. 103 si algún día si mai. 104 tal día hará un año tal dia farà un (o l') any. 105 tener días [ser viejo] tenir els seus dies, tenir dies. 106 tener los días contados tenir els dies comptats. 107 todos los días cada dia, tots els dies. 108 un día de estos el millor dia, d'un dia a l'altre, qualsevol dia. 109 un día señalado dia gran, diada. 110 un día sí y otro no un dia sí un dia no, dia sí dia no, dia per altre, un dia sí i un altre no. 111 un día u otro un dia o un altre. 112 un día y otro un dia i un altre. 113 unos días uns quants (o alguns) dies. 114 vivir al día viure al dia. |
99.
Documentació administrativa. La invitació. Exemple 1
[PDF, 734 kB]
Font
Documentació jurídica i administrativa
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Capçalera Data: 21 de desembre de 2001 R/n: 236/A2001 R/v: 14/MRF Afer: Divisió de parcel·la Destinació: Servei de Planificació D'acord amb el que disposa l'article 951 de la Llei del sòl, no es poden dividir les parcel·les que el Pla general municipal d'ordenació ha fixat com a mínimes. Per tant [...]
|
100.
Abreviatures. Formació. Abreujament de mots
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Es pot fer per suspensió o per contracció.
Parlem d'abreviatures per suspensió quan suprimim la part final d'un mot.
des. desembre
aj. ajuntament
En l'escurçament per suspensió se suprimeix el final a partir de la primera vocal d'una síl·laba (in-
cloent-hi aquesta vocal), tant si va darrere d [...]
|