és excessiu). Hauria de corregir la seva verbositat. Advertir, renyar, castigar, per emmenar a la regla (la persona que se'n separa). El pare ha de corregir els fills. Has de corregir-lo d'aquest vici. Si m'equivoco, corregeix-me. Canviar la manera incorrecta de dir, de fer, etc. La crítica [...]

. Destinat a perseguir i castigar els actes delictuosos. Una llei, una institució, criminal. [...]

Intentar d'aconseguir. Procura veure'l. Fer obtenir o tenir. Li he procurat un bon cuiner. Cal que li procuris una bona feina. procurar pel davallador Percaçar menjar. Intentar que (alguna cosa) sigui feta. Procura que no t'hagin de castigar. Actuar pensant en benefici (d'algú, d [...]

armada o un districte militar. capità prebost Oficial que estava encarregat de vetllar per l'observança dels bans i altres ordres, d'entendre en els casos criminals que es produïen en l'exèrcit, de castigar els malfactors, etc. Persona que comanda una nau. capità de la [...]

ferro Tenaç, molt resistent. Músculs de ferro. Una salut de ferro. de ferro Dur, inflexible. Un cor de ferro. Castigar amb mà de ferro. Una voluntat de ferro. Tros de ferro, peça de ferro que forma part d'una arma, d'un objecte. Un ferro roent. El ferro de la llança, de l [...]

. L'home té el cervell molt més desenvolupat que els altres animals. L'home té els braços més curts que els antropoides. Les diferents races dels homes. Lluny de la societat dels homes. Déu volgué castigar els homes. Mascle de l'espècie humana, especialment [...]

o g segons la lletra que contenen la forma en femení o els derivats: càstig (castigar), dramaturg (dramatúrgia), estómac (estomacal), fang (enfangar), fàrmac (farmàcia), pròdig (prodigar), etc. Però cal tenir present que s'escriuen amb c els mots aràbic (tot i que hi ha aràbiga) i fàstic (tot i [...]

v tr p fr [castigar] punir, castigar.  [...]

v tr penalitzar, castigar, punir, penar.  [...]

v tr 1 [aprovar] sancionar. Sancionar un costum, sancionar una costumbre. 2 [castigar] sancionar.  [...]