v tr 1 sufocar, asfixiar. Hace un calor que abochorna, fa una calor que sufoca. 2 fig avergonyir, fer enrogir. No intentes abochornarme delante de los demás, no intentis d'avergonyir-me davant els altres. v pron 3 [las plantas] escaldar-se, abrusar-se, cremar-se. 4 fig [avergonzarse] avergonyir-se [...]

v tr 1 ahogar, asfixiar. 2 [apagar] ahogar, apagar, extinguir. Ofegar un foc, apagar un fuego. 3 gastr rehogar. 4 fig ahogar. Ofegar el plor, ahogar el llanto. 5 fig sofocar, reprimir. Ofegar una revolta, sofocar una revuelta. v pron 6 ahogarse, asfixiarse. 7 [negar-se] ahogarse, anegarse. 8 fig [...]

1 Fer morir privant la respiració. afogar negar, ofegar per immersió en un líquid. asfixiar escanyar, ofegar per compressió o obstrucció de la gola. estrangular, ofegar per compressió de la gola. 2 (ofegar-sepron.) (a més dels anteriors): fer l'ànec, morir ofegat. 3 Patir d'ofec. tapar-se [...]

v tr 1 [en el agua] negar, ofegar. 2 [impedir la respiración] ofegar, afogar, asfixiar. 3 [estrangular] escanyar, ofegar. 4 [regar con exceso] negar, inundar. 5 [apagar] ofegar. Ahogar la lumbre con ceniza, ofegar el foc amb cendra. 6 fig ofegar, extingir. Ahogar un sonido, ofegar un so. 7 fig [...]