FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Afegir (a una cosa) allò que manca perquè sigui completa. Completar una obra. Completar una col·lecció. Completar una informació. Un fill vindria a completar la nostra felicitat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'úter o matriu. Artèria uterina. Que és fill de la mateixa mare que un altre, però de pare diferent. Germà uterí. Matrilineal. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Celebrar (una festa). Festivar la Pasqua. Celebrar amb una festa o amb festes (un esdeveniment, un aniversari, etc.). Festivarem la naixença d'aquest fill tan esperat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En la mit. grega, fill d'algun dels set herois argius morts davant les muralles de Tebes. Seguidor d'un autor o d'un estil d'una generació anterior. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Morir primer que un altre o abans d'un terme o una circumstància prèviament fixats. Si el fill instituït premor al testador, no transmet l'herència als seus fills. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relació especial, sobretot d'autoritat, entre el germà d'una dona i el fill o els fills d'aquesta, típica de les societats basades en el parentiu per línia materna. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Nat després de la mort del pare. Un fill pòstum. Que s'obté després de mort. Glòria, fama, pòstuma. Publicat després de la mort de l'autor. Obra, novel·la, pòstuma. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de ple. plenitud dels temps En la teologia del Nou Testament, època de l'encarnació del Fill de Déu, en què es compliren els vaticinis de l'Antic Testament. [...]