1.
gent
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de persones, nombre indeterminat de persones. Hi havia molta gent. Això, no ho sap encara gaire gent. I què diu la gent? Una certa categoria de persones. La gent rica del poble. Bona gent. Mala gent. Són gent pobra. La gent de lletres. gent de mar Mariners, pescadors. gent [...]
|
2.
gent
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [conjunt de persones] gente. Hi havia molta gent, había mucha gente. 2 [una certa categoria] gente. La gent de lletres, la gente de letras. Bona, mala gent, buena, mala gente. 3 [família] gente. La meva gent, mi gente. 4 [persones subordinades] gente. La seva gent treballa molt bé, su gente [...]
f 1 [conjunt de persones] gente. Hi havia molta gent, había mucha gente. 2 [una certa categoria] gente. La gent de lletres, la gente de letras. Bona, mala gent, buena, mala gente. 3 [família] gente. La meva gent, mi gente. 4 [persones subordinades] gente. La seva gent treballa molt bé, su gente trabaja muy bien. 5 ...falta gent! [exclamació] ¡vamos...!, ¡todos...! Al Tibidabo falta gent!, ¡vamos al Tibidabo! 6 gent adventícia inmigrantes. 7 gent armada gente armada. 8 gent d'armes (o de guerra) [soldats] gente armada (o de armas, o de guerra). 9 gent de bé gente de bien (o de pro). 10 gent de casa bona gente bien. 11 gent de la briva [púrria, xurma] gente de mala vida (o de mal vivir, o maleante). 12 gent de mar mar gente de mar. 13 gent de pau gente de paz. 14 gent de ploma gente de pluma. 15 gent de popa mar oficialidad. 16 gent de rem mar remeros. 17 gent granada (o de rang, o de categoria) gente gorda, gente importante. 18 gent jove, pa tou amor de niño, agua en cesto. 19 gent petita (o menuda) [infants] gente menuda. 20 la gent (o la gent del carrer) la gente, la gente de la calle, el hombre de la calle. 21 que rigui la gent i que jo vagi calent ande yo caliente, ríase la gente. |
3.
Concordança en oracions amb nom col·lectiu al subjecte / Què volen aquesta gent? o Què vol aquesta gent? / La majoria de convidats van marxar o La majoria de convidats va marxar?
Font
Fitxes de l'Optimot
1. Quan el subjecte d'una frase és un nom col·lectiu (colla, equip, família, gent, ramat, professorat, públic, etc.) i s'usa en singular, en general el verb hi concorda en singular. Per exemple:
El ramat d'en Benet surt a pasturar cada dia.
L'equip celebra la victòria.
Això no obstant, quan el [...]
|
4.
gent
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
persones. Les persones riques del poble. el comú. A la dita del comú, el tal és un lladre. la gran majoria el vulgar el públic terralso terrassans, gent del camp, per oposició a gent de mar. depervallers, gent de terra baixa, per oposició a muntanyesoso muntanyencs, gent de muntanya. fadrinalla [...]
|
5.
gent armada
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Dret
[...]
|
6.
gent gran
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències socials
Persones que es troben en el període vital en què han cessat les activitats professionals o persones a partir dels seixanta-cinc anys. [...]
|
7.
gent gran
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
[...]
|
8.
gent del Llibre
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències socials
Conjunt dels sunnites, els jueus i els cristians, creients en un sol Déu i posseïdors de textos revelats. [...]
|
9.
casal de gent gran
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències socials
Equipament cívic orientat al benestar de la gent gran que promou les relacions personals i intergeneracionals i la participació social i comunitària. [...]
|
10.
mordaç
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ataca la gent, que malparla de la gent, d'una manera acerba. Un crític mordaç. Una sàtira mordaç. [...]
|