141.
licencia
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 llicència, permís m. Obtuvo la licencia para marcharse, va obtenir la llicència per a marxar. 2 llicència, concessió. Licencia para importar café, llicència per a importar cafè. 3 [libertad abusiva] llicència. 4 [documento] llicència. 5 [en poesía] llicència. 6 mil permís m, llicència. El [...]
|
142.
bordón
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [de peregrino] bordó. 2 poèt [estribillo] tornada f, refrany, recoble. 3 [en poesía provenzal] bordó, bordonet, bastó. 4 fig [muletilla] falca f. 5 fig [guía] bastó. 6 gràf [olvido] bordó. 7 mús [cuerda] bordó. [...]
|
143.
poema
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 lit [d'extensió notable] poema. 2 lit [composició breu] poesía f, poema. 3 mús poema. Un poema simfònic, un poema sinfónico. 4 fig poema. La seva vida fou un poema, su vida fue un poema. [...]
|
144.
canción
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 cançó. 2 [poesía] cant m. 3 [de una canción] melodia. 4 [composición lírica] cançó. 5 canción de cuna cançó de bressol, non-non. 6 canción de gesta p fr → cantar1 (cantar de gesta)7 esa es otra canción això és una altra cançó. 8 esa es otra canción [no tiene nada que ver] això és una [...]
|
145.
ocell
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(f. ocella, usat en poesia) au moixó, ocell de mena petita. poll, petit de l'ocell. culoti, poll que encara no està vestit de ploma. ocell nier, poll que encara no ha sortit del niu. Cp. aviram: nom col·lectiu de tota mena d'ocells de corral (gallines, oques, ànecs, etc.). Manuel Franquesa [...]
|
146.
tornada
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [acció de tornar] vuelta, regreso m. Viatge de tornada, viaje de vuelta. 2 lit [a la poesia occitana] tornada. 3 mús [refrany] estribillo m. 4 a la tornada (o de tornada) a la vuelta, de regreso. 5 de tornada a de vuelta (o regreso) a. 6 tornada a escena [d'un artista] vuelta a escena. [...]
|
147.
Separació a final de ratlla de mots de títols i subtítols
Font
Fitxes de l'Optimot
preferible escriure:
Història
de la literatura universal
Finalment, si el títol porta un signe de puntuació, és el lloc idoni per separar-lo en dues parts:
Josep Carner:
llengua, prosa, poesia
[...]
|
148.
sentir 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
VERB MODEL v tr 1 sentir. Sentir frío, calor, sentir fred, calor. 2 [oír] sentir, oir. Sentir silbar el viento, sentir xiular el vent. 3 sentir. Sentir un olor, un ruido, sentir una olor, un soroll. 4 [dolor, placer] sentir. 5 [apreciar] sentir. Sentir la poesía, sentir la poesia. 6 [en lo moral [...]
VERB MODEL v tr 1 sentir. Sentir frío, calor, sentir fred, calor. 2 [oír] sentir, oir. Sentir silbar el viento, sentir xiular el vent. 3 sentir. Sentir un olor, un ruido, sentir una olor, un soroll. 4 [dolor, placer] sentir. 5 [apreciar] sentir. Sentir la poesía, sentir la poesia. 6 [en lo moral] sentir, lamentar. Sentir mucho la muerte de un amigo querido, sentir molt la mort d'un amic estimat. 7 [afligirse] sentir. Siento mucho tener que comunicaros esta noticia, sento molt haver-vos de comunicar aquesta notícia. 8 [manera de pensar] sentir, pensar, creure. Lo digo como lo siento, ho dic tal com ho sento. 9 [barruntar] pressentir. 10 lo siento em sap greu, em dol. 11 sin sentir en un tres i no res, en un dir Jesús. Se comió toda la fruta sin sentir, es va menjar tota la fruita en un tres i no res. v pron 12 sentir-se. Sentirse optimista, enfermo, sentir-se optimista, malalt. 13 patir intr, condolir-se, sentir-se. Sentirse del estómago, patir de l'estómac. 14 [resentirse] sentir-se, ressentir-se. Se sintió mucho del fracaso, se'n va sentir molt, del fracàs. 15 [agrietarse] consentir-se. El botijo está sentido, el càntir està consentit. 16 fer-se (o deixar-se) sentir. Comienza a sentirse el frío, comença a fer-se sentir el fred. 17 [pudrirse] passar-se, fer-se malbé. 18 sentirse agobiado sentir-se aclaparat. |
149.
inversió
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Acció d'invertir dues coses. interversió transposició(->) capgirament preposteració metàtesi(en gramàtica). Cocodril ve, per metàtesi, de crocodilus. hipèrbatono anàstrofe, inversió de l'ordre natural o gramatical dels mots. L'hipèrbaton, si no és en poesia, és contrari al [...]
|
150.
influència
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Tenir crèdit prop d'un ministre. màgia(fig.), influència extraordinària exercida per l'eloqüència, la poesia, la bellesa d'una persona, les seves qualitats morals, etc. importància. Aquest càrrec li dona molta importància. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|