En català, el verb anar significa 'moure's passant d'un punt a un altre en una direcció determinada', mentre que el verb venir significa 'desplaçar-se d'un lloc al lloc on és qui parla o aquell a qui parla', és a dir, 'anar a un lloc relacionat amb l'interlocutor'. Per exemple, es fa servir el [...]
Les formes cita i citació tenen significats diferents.
El substantiu cita fa referència a l'acció d'assenyalar dia, hora i lloc, per veure's i parlar dues o més persones. Per exemple: Demà tinc una cita a les deu.
En canvi, el substantiu citació designa el text d'un autor que s'addueix en suport [...]
L'article dels noms de lloc no catalans s'escriu amb majúscula inicial i roman invariable en els casos en què, si fos català, es contrauria. Per exemple:
a Las Bárdenas
de La Rioja
per Los Angeles
des de Le Havre
d'El Bierzo
a El Cobre
Aquesta regla no s'aplica als llocs no catalans amb forma [...]
Com a norma general es tradueixen tots els noms de poblacions o ciutats quan hi ha tradició de fer-ho en català. Així doncs, Huesca és Osca, London és Londres i Milano és Milà. Però Buenos Aires o Washington, per exemple, no s'han traduït mai. Aquesta norma també s'aplica als noms d'estats, de nac [...]
En registres col·loquials, a vegades es pronuncia ela doble (ll) en lloc de ela (l) a inici de mot, per exemple: llògic en lloc de lògic. En llengua general i en contextos més formals, no es produeix aquesta palatalització, de manera que els mots següents es pronuncien amb ela:
legítim [...]
En català, les formes preferibles d'aquests noms de lloc són Amèrica del Nord, Amèrica del Sud i Amèrica Central.
Secundàriament, també s'admeten les formes Nord-amèrica, Sud-amèrica i Centreamèrica, respectivament.
[...]
D'una banda, el terme armariet designa l'armari petit, en un gimnàs, en una escola, etc., on es deixen els estris personals. D'altra banda, la denominació taquilla fa referència al lloc, en una estació de ferrocarril, en un teatre, etc., on es tenen els bitllets per despatxar-los al públic. Per a [...]
En català, els termes oferent i ofertor, ofertora, tots dos com a sinònims, serveixen per designar la persona física o jurídica que fa una oferta pública d'un lloc de treball, un producte o un servei. [...]
acceptable. Sovint, aquest complement es pot ometre perquè queda sobreentès pel context, i altres vegades, es pot representar pel pronom en o un possessiu. Per exemple:
Ja he fet l'examen de piano, però les notes no sortiran fins divendres (en lloc de les notes del mateix no sortiran fins divendres).
Abans [...]
Per designar un sopar (o qualsevol àpat en general) informal, habitualment de moltes persones, en què els comensals porten ells mateixos els entrepans o les carmanyoles amb el menjar, les formes documentades amb ús, segons el lloc, són sopar d'entrepà, sopar de cabasset, sopar de carmanyola (o de [...]