FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer pujar enlaire (alguna cosa) estirant la corda de la qual penja. Hissar una vela. Hissar bandera. Em vaig lligar a la corda i em vaig hissar jo mateix. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de repicar, especialment amb un picaporta. Jo m'estic al tercer pis segona porta: has de trucar tres pics i repicó. Repic ràpid i ritmat d'una campana. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió usada per a cridar algú, per a cridar-li l'atenció. Expressió usada com a precedent d'una objecció, d'una rectificació, etc. Ep! Jo no hi estic d'acord. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Oposar (alguna cosa) a una afirmació per combatre-la, a una proposició per rebutjar-la. Ells no poden objectar res al que jo dic. Presentar oposició al nomenament (de determinats testimonis). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doctrina filosòfica segons la qual el jo individual de qui la professa és l'única realitat existent o l'única realitat de què es pot afirmar amb seguretat l'existència. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma corresponent al pronom de primera persona jo quan forma part d'un grup preposicional. Parlaven de mi. M'ho ha dit a mi. Anaven amb mi. Què maquineu contra mi? [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fugir del tracte o companyia de la gent. Mentre els companys jugaven, ell s'entotsolava en un racó. Abstreure's, tancar-se en el propi jo. S'entotsolava en el record del fill mort. [...]