FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Església i les seves dependències, que constituïen el sagrat o el lloc d'asil per als delinqüents. Cases contigües a l'església, la rectoria i el cementiri. Espai al voltant de l'església i el cementiri en què persones i béns estaven sota la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no té, no demostra, por. El duc, serè i impàvid, esperava l'escomesa dels enemics. Miraré la mort amb rostre impàvid. Impassible 2. Els dos fossers esperen impàvids l'hora d'endur-se el mort al cementiri. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vas sepulcral. Cementiri. Canyet. Armari de la cuina, bastit amb plafons de tela metàl·lica, on es guardava la carn. Gerra per a guardar la carn salada. Piló per a tallar la carn. Gírgola de bruc. carner bord Fals carlet. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Clot fet a terra, especialment per enterrar-hi un mort. Fer, obrir, una fossa. fossa comuna En un cementiri, lloc on enterren els morts que no hi tenen una concessió de terreny. fossa abissal Depressió submarina allargada i estreta, amb una longitud de centenars de quilòmetres [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
amb els lòbuls crenats i flors roses amb venes i base purpúries, que es fa als penya-segats litorals, on fan niu els ocells de mar i en altres indrets ruderals, i de vegades cultivada als jardins (Lavatera arborea). malva d'olor Malva-rosa . malva de cementiri Malva major. malva de fulla [...]