v tr 1 amer [sacar las tripas de un animal] mocar, esmocar, estripar, esbudellar, esfreixurar. 2 fig i fam apunyalar, coltellejar.  [...]

v tr 1 [una vela] esmocar, mocar. 2 [el fuego] bufar la cendra.  [...]

f 1 [acció de mocar o mocar-se] sonadera. 2 [moca] entrañas pl, asadura, tripas pl, mondongo m.  [...]

v tr 1 [el látigo] esclafir (o fer esclafir), fer espetegar. 2 [la lengua] fer espetegar, tocar l'ase. 3 [dar un chasco] mocar, donar (o clavar) un moc (o un miquel), deixar amb un pam de nas. v intr 4 [el látigo] esclafir, espetegar. 5 [la lengua] espetegar, tocar l'ase.  [...]

1 (un llum d'oli) mocar espavilar 2 (un animal) estripar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

afins. Cp. víscera: òrgan intern d'una persona o d'un animal. 2 Treure les entranyes d'un animal: Esmocaro mocar. Heu de mocar el peix. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v tr 1 [una vela] espavilar, esmocar, mocar. 2 [despertar] despertar, desvetllar. 3 fig [avivar el ingenio] espavilar. Hacerlo ir a la ciudad quizá lo despabilará, fer-lo anar a ciutat potser l'espavilarà. 4 fig enllestir. Despabilar la cena, enllestir el sopar. 5 fig [robar] pispar. 6 fig i fam [...]

1 (del nas, usat hab. en pl.) candela, moc que penja del nas. 2 (d'un llum). caramell moquíso moquim 3 mucositato mucus 4 Clavar o donar un moc (fig. o fam.): Mocar. Donar un miquel. Deixar mocat algú. Donar un rebuf. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

narices] mocar. 12 mús [un instrumento] sonar, fer tocar. v pron 13 [las narices] mocar-se.  [...]