1 v. tr. No encertar. malencertar, no tenir encert en algun afer, treball, etc. mancar. Mancar el cop. Un homicidi mancat. frustrar. Un pla frustrat. Homicidi frustrat. mal reeixir espifiar errar. Errar el cop. equivocar(->) fer figa 2 v. intr. fallir. Manuel Franquesa i [...]

v intr 1 vagar, errar. Vagava pels carrers, vagaba por las calles. 2 [vacar] vacar. 3 fig correr, vagar. Deixar vagar els pensaments, dejar vagar los pensamientos. 4 vagar de tener tiempo de, poder. Ja vindré a casa teva, si em vaga de fer-ho, ya iré a tu casa, si tengo tiempo.  [...]

v tr 1 [engañar] equivocar, errar. v pron 2 equivocar-se. Equivocarse de camino, equivocar-se de camí. Equivocarse en los cálculos, equivocar-se en els càlculs. 3 equivocarse una cosa con otra confondre's una cosa amb una altra, ésser molt semblant una cosa a una altra. 4 si no me equivoco si no m [...]

m 1 [presente] do, regal, present. 2 [talento] do. Tener el don de agradar a la gente, tenir el do de plaure a la gent. 3 don de acierto traça, destresa, habilitat. 4 don de errar poca traça, malaptesa. 5 don de gentes do de gents. 6 don de lenguas do de llengües. 7 don de mando do de comandament.  [...]

No errar (≠ encertir). colpir, encertar amb una certa força. La pedra el va colpir al front. ensopegaro encepegar, encertar a trobar. Aquesta vegada ho has ensopegat: tens raó. endevinar. Ara ho has endevinat: aquesta és la solució. caure-hi(en una cosa) endevinar la tecla, encertar-ho [...]

1 errar. 2 (equivocar-sepron.). Cometre un error o errades. malencertar enganyar-se errar(v. intr.) anar errat descomptar-seo bescomptar-se, equivocar-se fent un compte. trabucar-se(parlant) confondre, prendre una cosa per una altra, identificar falsament. prendre (algú) per un altre prendre [...]

) un tiro a. 13 engegar-se un tret [suïcidar-se] pegarse un tiro. 14 errar el tret fig errar el tiro. 15 haver-se-les (o heure-se-les) a trets liarse a tiros.  [...]

coster errar el blanco. f 7 [costa, litoral] costera, costa, litoral m. 8 gràf [d'un paquet, d'un farcell] costera.  [...]

preposició a] faltar. Va mancar a la seva paraula, faltó a su palabra. 8 [ofendre] faltar. No havia mancat mai als seus pares, nunca había faltado a sus padres. v tr 9 fallar, errar, marrar. Ha mancat el cop, ha fallado el golpe.  [...]

v tr 1 [no encertar] fallar, errar. Va fallar el tret, falló el tiro. 2 jocs fallar. Amb quina carta has fallat la meva espasa?, ¿con qué carta has fallado mi espada?v intr 3 [fallir] fallar. Li va fallar el coratge, le falló el coraje. Li van fallar els frens, le fallaron los frenos. 4 [cedir [...]