Resultats de la cerca frase exacta: 67
|
11.
reparació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de reparar; l'efecte. La reparació del cotxe li va costar una fortuna. Fer reparacions en una casa. La reparació d'una ofensa, d'un dany, d'una injustícia. [...]
|
|
12.
ressentiment
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de ressentir-se; l'efecte. Disgust, irritació, que hom sent per una ofensa, una burla, un engany, etc. El capteniment dels amics li va deixar el cor ple de ressentiment. Hem restat amics, sense rancúnies ni ressentiments. [...]
|
|
13.
fellonia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ira, indignació. Rebel·lió, manca de lleialtat o ofensa greu del vassall envers el seu senyor. [...]
|
|
14.
venjatiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Inclinat a prendre venjança de qualsevol greuge o ofensa. Un home venjatiu. Un comportament venjatiu. [...]
|
|
15.
perdó
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de perdonar; l'efecte. El perdó d'una ofensa. El perdó dels nostres pecats. Demanar perdó. Dispenseu. [...]
|
|
16.
venjança
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Punició que hom infligeix a algú per satisfer el seu ressentiment per un dany, per un greuge, etc., inferit per aquest a ell o a altri. L'ofensa ha estat greu: la venjança serà terrible. Prendre venjança d'algú. Prendre venjança d'una ofensa. Demanar, cridar [...]
|
|
17.
formalitzar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
davant una broma, una ofensa, etc. En veure que sa mare es formalitzava, va cedir. [...]
|
|
18.
ressentir-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alguna cosa, veure afectat el seu bon estat, el bon funcionament, etc., per l'acció d'una altra. Aquest rellotge es ressent de la caiguda: no va pas tan bé com abans. No els feu, aquests excessos: la salut se'n ressent. Molestar-se per una ofensa, una burla, un engany, etc. L'autor de l [...]
ressentir-se
|
|
19.
afront
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ofensa greu feta a la cara, públicament. Rebre un afront. Sofrir pacientment un afront. Vergonya, deshonor. L'afront cobreix en Pere per haver alçat la mà contra la muller. [...]
|
|
20.
digerir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
digerit. Sofrir amb paciència (un mal, una dissort, una ofensa, etc.). No puc digerir que callis i no em defensis. En quím., escalfar en contacte amb un líquid, especialment escalfar (un precipitat) en contacte amb les aigües mares. En med., fer madurar (un abscés). Posar [...]
|
ressentir-se
1 v. intr. pron. [LC] Alguna cosa, veure afectat el seu bon estat, el bon funcionament, etc., per l'acció d'una altra. Aquest rellotge es ressent de la caiguda: no va pas tan bé com abans. No els feu, aquests excessos: la salut se'n ressent.
2 v. intr. pron. [LC] Molestar-se per una ofensa, una burla, un engany, etc. L'autor de l'obra se'n va ressentir força, d'aquella crítica mordaç.