admirar, espantar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

estabornir, espantar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

impressionar, espantar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

(≠ ruixar) Fer allunyar l'aviram, les mosques, etc. esquivar allunyar espantar aüixar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 v. tr. abatre. (En el sentit d'espantar és barbarisme.) 2 v. intr. abordar. amarar, posar-se sobre l'aigua un avió, esp. un hidroavió. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

espantador espaventall espantaocells carassa, ninot de palla que hom posa al cim del paller per espantar els ocells. babarota, íd. baboia, íd. bubota, íd. mirota bujot(dial.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 evitar. 2 Fer fugir (les mosques, la caça, etc.). espantar aüixaro arruixar(l'aviram) esvalotar(gallines, ocells, etc.) mosquejaro moscallejar, esquivar-se les mosques, un animal. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 moure, sotragar. 2 Esp. Desvetllar una emoció. emocionar(->) impressionar (->) colpir afectar trasbalsar entendrir trastornar alterar torbar espantar(fig.). Espanta de veure la misèria cultural d'aquest poble. immutar arribar al cor tocar el cor partir(o trencar) el cor [...]

. Tenia (un) cangueli. Li ha agafat el cangueli. Cp. aprensió, escrúpol: por a obrar. 2 Fer por: Embasardir. Fer feredato ferejar. espantar. Tenir por: Escagarrinar-se. Cagar-se de por(vulg.). No tocar-li (a algú) la roba a l'esquena. espantar-se. Sense por: Impàvid. Impertèrrit. coratjós. Ant [...]

, d'incomprensible. astorar atordir seduir embadalir embadocar espantar(fig.). Espanta de veure el que sap aquest home. imposar atonir, causar estupefacció. deixar parat deixar blau colpir d'admiració espatarraro espaterrar(fam.) causar estupefacció (o estupor) fer caure de cul(vulg.) deixar [...]