1.
distingir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
príncep el distingia molt. Reconèixer (una persona o una cosa) entre altres o d'una altra per algun senyal o característica. No distingeix la tela del cotó. No distingeix els bons dels dolents. Distingir un color, un so, d'un altre. Considerar com a distint. Els van llençar tots [...]
|
2.
discriminar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Marcar una distinció, diferenciar. Distingir, discernir. Donar un tracte d'inferioritat (a algú). [...]
|
3.
tonema
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Unitat fonològica basada en el to, que permet de distingir significacions. [...]
|
4.
diacrític -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que serveix per a caracteritzar, per a distingir. Símptomes diacrítics. Signe diacrític. [...]
|
5.
gurmet
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que sap distingir i apreciar la bona cuina. Persona afeccionada a menjar bé. [...]
gurmet
|
6.
pandèmic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la pandèmia. Cal distingir la grip pandèmica dels estats gripals estacionals. [...]
|
7.
distintiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que serveix per a distingir, que marca o expressa distinció. El caràcter distintiu d'una espècie. Senyal distintiu. L'ègida és el distintiu de la deessa Pal·les. En ling., que té un valor funcional. La sonoritat és un tret distintiu del sistema fonològic [...]
|
8.
brisura
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Canvi que es fa en un escut d'armes per a distingir les diferents branques d'una família o els bastards. [...]
|
9.
discernir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Distingir amb els sentits i especialment amb el pensament. No discernir el bé del mal. No discernir entre bons i dolents. [...]
|
10.
llegir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Distingir, en un text escrit o imprès, (els sons figurats per les lletres). No saber llegir, de llegir. Aprendre de llegir. Tenir una lletra difícil de llegir. No entén el que llegeix. Llegir una carta, un llibre. Adquirir coneixença del que diu (un escrit, un autor). Llegir [...]
|