FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que gaudeix de bona salut, no malalt. Tinc quatre fills i, gràcies a Déu, tots sans i adrets. Té l'ull esquerre sa, però de l'altre ja no hi veu gens. No tenir el cap sa. Que revela salut. De sana complexió, constitució. Té uns colors sans. Exempt de dany [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ell ara és més bon minyó que abans: prou, però encara no es porta com jo voldria. Usat irònicament, expressa negació. Dius que és un bon home; sí, prou: ara t'explicaré quina bretolada m'ha fet. [inv.] Quantitat suficient de. Tinc prou força per a [...]
Tradicionalment, la locució ja que es fa servir en construccions causals anteposades per justificar una ordre, un prec o un suggeriment, i equival a 'atès que'. Per exemple:
Ja que has vingut expressament a dur-me el paquet, per què no et quedes a dinar?
Més recent és l'ús d'aquesta locució en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
més petita idea del que era un cilindre. Això et donarà una idea de la gentada que hi havia. Tinc idea que ja són aquí. Encara no se n'ha format una idea. Concepció a realitzar, pla d'acció, propòsit, intenció. La idea d'un sermó. Vaig anar allà amb la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, etc. Té moltes obres de teatre en cartera. Tinc dos projectes en cartera. Bossa generalment de cuir o de plàstic amb tapa i amb una ansa, on els infants que van a escola porten els llibres, cartipassos, etc. Tapeta 1 1 . Departament que és encarregat a un ministre. Distribució de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
elèctric ràpidament interromput. son hipnòtic Son provocat per la hipnosi, al qual es recorre amb finalitats terapèutiques. el son etern [o el darrer son] La mort. Ganes de dormir. Tenir son. Caure de son. Resistir a la son. Tinc una son que no m'hi veig. Conta'm alguna cosa, a veure si em [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
adormiu! Una baldufa, ballar de tal manera que el seu moviment resulti imperceptible. Saps fer que la baldufa s'adormi? Fer tornar quasi inert i insensible (un membre). Un membre, esdevenir quasi inert i insensible. Se m'ha adormit un peu. Tinc el braç adormit. Fer perdre la sensibilitat (a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona o animal en relació amb altres nats dels mateixos pares, o del mateix pare o mare. En Marc i en Miquel són germans. Tinc dues germanes, la Martina i la Laia. A casa, som tres germans, dues noies i un noi. germans de llet El fill de la dida i l'infant que aquesta ha alletat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
estret Ésser avar, gasiu. tenir algú al puny Tenir-lo completament a la nostra disposició o al nostre arbitri. Canell. Tinc el puny esquerre tot adolorit. La va agafar pels punys. Part o allargament de la màniga que cobreix el puny. Portar els punys planxats. Aquesta [...]
