101.
aviditat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En quím., capacitat d'un àcid o d'una base de desplaçar els altres àcids o les altres bases de llurs sals. [...]
|
102.
cala-xarxes
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vaixell de guerra per a la instal·lació de xarxes d'obstrucció a l'entrada d'un port o d'una base naval. [...]
|
103.
francià -ana
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al francià. Dialecte del francès antic parlat a l'Illa de França que és la base del francès actual. [...]
|
104.
hexagonal
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té sis angles. Relatiu o pertanyent a l'hexàgon. Que té per base un hexàgon. Relatiu o pertanyent al sistema hexagonal. [...]
|
105.
quadrilong -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En forma de rectangle. Rectangle 1. En heràld., que té forma de rectangle amb la base arrodonida, s'aplica a un escut. [...]
|
106.
tènar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prominència del palmell de la mà a la base del dit gros. Situat a la part radial del palmell de la mà. [...]
|
107.
tetràcid -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Base que té en la molècula quatre grups OH, dissociables com a ions hidròxid i reemplaçables per l'anió d'un àcid. [...]
|
108.
triàcid -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que conté en la molècula tres grups OH dissociables com a ions hidròxid i reemplaçables per anions, s'aplica a una base. [...]
|
109.
artrobrànquia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Brànquia que presenten alguns crustacis, la qual s'insereix a la membrana articular que uneix la base d'un pereopodi amb el cos. [...]
|
110.
galindó
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Deformitat a la base del dit gros del peu formada pel desplaçament lateral cap a fora de l'extremitat distal del primer metatarsià. [...]
miòpor
m. [BOS] [AGA] Arbust o arbret del gènere |