91.
mitad
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
per la meitat (o pel mig). 9 partir por la mitad [molestar] partir de mig a mig. 10 por mitades a parts iguals. [...]
|
92.
mortificar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 debilitar. 2 Fig. Castigar el cos amb austeritats. S'usa esp. com a v. pron. castigar-se macerar el cos Cp. dejunar, fer abstinència, assotar-se, abstenir-se de plaers lícits, endurar, suportar 3 molestar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
93.
pudir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[2a i 3a pers pr ind: puts, put; 2a pers imper: put] v intr 1 [fer pudor] oler mal, apestar, heder. Aquesta carn put, esta carne huele mal. 2 fig [tenir l'aspecte] oler. Això put a tripijoc, esto huele a chanchullo. 3 fig [causar enuig una cosa a algú] apestar, fastidiar tr, molestar tr, asquear [...]
|
94.
vivir 1
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
abrigo vivirá poco, aquest abric durarà poc. 6 fig [permanecer] viure. Los instintos salvajes viven siempre en el hombre, els instints salvatges viuen sempre en l'home. 7 con qué vivir per a viure. 8 no dejar vivir fig i fam [molestar] no deixar viure. 9 ¡quién vive! mil alto!, qui hi ha?, qui sou?, qui [...]
|
95.
rebentar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. intr. o pron. esclatar petar. Està gras que peta. explotar crebar fer un pet com una gla 2 v. tr. esbotzar esventrar esbotifarrar enfonsar. Per a poder entrar, vam haver d'enfonsar la porta. 3 Fig. fatigar, molestar. 4 criticar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
96.
turmentar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 torturar. martiritzar fer sofrir sofrir. botxinejar tenallar, també en sentit fig., dit de certs dolors físics o morals (gelosia, dubte, enveja, etc.). crucificar, també fig. punyir(esp. en sentit fig.). El punyia el desig, la curiositat. 2 molestar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]
|
97.
matar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, ahogar, sofocar. Matar la set, la gana, apagar la sed, el hambre. El brogit matava les veus, el ruido ahogaba las voces. 5 fig [molestar, enutjar] matar, fastidiar. 6 jocs [una carta] matar. 7 jocs [als escacs, dames, etc] matar, comer. 8 matar de fam (o de gana, o de set, etc) matar de hambre (o de sed [...]
|
98.
cansar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 fatigar. 2 Fig. importunar molestar (->) enervar turmentar(hiperb.) ennuegar(fig.). És un home carregós: m'ennuega. fer escudella(una cosa a algú) encaparrar, cansar el cap, esp. fig. Ja ho resoldràs un altre dia: no t'hi encaparris ara. avorrir(->) atipar enfastidir [...]
|
99.
carregar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. Carregar una taula de viandes, llenar una mesa con viandas. 9 [responsabilitzar-se] cargar con. Jo carregaré les culpes, yo cargaré con las culpas. 10 [encarregar-se] cargar con. Hem carregat nosaltres tota la feina, hemos cargado con todo el trabajo. 11 elect cargar. 12 fig [molestar] cargar, fastidiar [...]
v tr 1 [per a transportar] cargar. Carregar bales de cotó en un vaixell, cargar balas de algodón en un barco. 2 [prendre sobre si] cargar con, coger. L'autobús només carregà sis persones, el autobús solo cargó con seis personas. 3 [en un aparell] cargar. Carregar la bobina de fil, la pipa de tabac, cargar la bobina con hilo, la pipa con tabaco. 4 abs [menjar o beure massa] cargar. 5 [una arma de foc] cargar. 6 [fer pujar] cargar. Carregar un pressupost, cargar un presupuesto. 7 [oprimir] dar (o causar) pesadez. Un menjar que carrega l'estómac, una comida que da pesadez de estómago. 8 llenar, cargar. Carregar una taula de viandes, llenar una mesa con viandas. 9 [responsabilitzar-se] cargar con. Jo carregaré les culpes, yo cargaré con las culpas. 10 [encarregar-se] cargar con. Hem carregat nosaltres tota la feina, hemos cargado con todo el trabajo. 11 elect cargar. 12 fig [molestar] cargar, fastidiar, cansar. Carrega la gent amb la seva conversa, carga a la gente con su conversación. v intr 13 [pesar, recolzar] cargar, gravitar. Tota la volta carrega en els arcs, toda la bóveda carga en los arcos. 14 [contra l'enemic] cargar, acometer. 15 [la policia] cargar. 16 [recaure] cargar, recaer. Tota la responsabilitat carrega sobre nosaltres, toda la reponsabilidad recae sobre nosotros. v pron 17 [el cel, el temps] cargarse. 18 [pes] cargarse. 19 fig i fam [empipar-se] cargarse, hartarse. Em vaig carregant i no em podré contenir, me estoy cargando y no podré contenerme. 20 carregar-se-la pagar el pato. |
100.
cargar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, el tanc pot contenir dos mil litres. 11 fig carregar. Estar cargado de dinero, estar carregat de diners. 12 fig i fam [fatigar, molestar] carregar, cansar, molestar. 13 fig i fam carregar. Me han cargado el trabajo más pesado, m'han carregat la feina més feixuga. 14 [atribuir] carregar. Me cargaron [...]
|