Noi, noia. Grans i minyons. Mestre de minyons. A sants i a minyons no els prometis que no els dons. Si sou bons minyons, demà anirem d'excursió. minyó de muntanya Escolta² 2 . Membre d'un antic cos de forces policíaques de l'Estat espanyol, paral·lel al Cos de Mossos [...]

-ona m i f 1 [infant] niño -ña. 2 [noi] muchacho -cha, chico -ca, mozo -za. 3 minyó de muntanya [escolta] explorador, scout ingl. f 4 [criada] criada, muchacha, sirvienta. m 5 mil i hist miñón.  [...]

Selva Sant Feliu de Buixalleu Minyó, Cal Edificació aïllada (mas, casa...) [...]

noi, jove. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Que té una gran vitalitat. És un minyó eixerit i vivaç. El cronista fa una descripció vivaç dels esdeveniments. En bot., que té òrgans subterranis persistents i renova cada any l'aparell aeri. Planta vivaç. En bot., perenne. [...]

Valent davant el perill, en la lluita. Un brau militar. Excel·lent 1 1 . És un brau minyó. Que excel·leix en el seu gènere, generalment en mal sentit. Quin brau estafador, aquest paio! Fer, salvatge, s'aplica a un animal. Brau i aspre combat. [...]

De bon avenir-se, de bon tracte. És un minyó molt avinent. De fàcil accés, no apartat. No m'agrada viure en aquell barri: no és gens avinent. avinent de No lluny de. L'audiència és avinent de la seu. fer avinent Fer present, recordar. Et faig avinent que els [...]

Que està en un estat d'ànim en què no sent cap goig o alegria, mancat d'alegria. Alegra't, home: sempre estàs trist. El veig trist, aquest minyó: ell que abans estava sempre tan alegre. No cal que et posis trist per això: era una cosa que no tenia remei. Que deixa [...]

, etc. No facis el bot, que hi perdràs. Sac de gemecs a). fer bot Formar protuberància. El minyó, arrambat a la paret, no feia gaire bot, i, amb la fosca, no era fàcil que se n'adonessin. fer bot Una post, un plafó, un tauló, etc., presentar una cara convexa. La [...]