91.
parameci
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Gènere de protists ciliats (Paramecium sp) de la família dels paramècids, constituït per cèl·lules de forma ovoide o allargada, de longitud variable (50-300 µ), recobertes de cilis distribuïts de manera uniforme. Moltes espècies tenen un micronucli i un macronucli; P. aurelia té un [...]
|
92.
testicle
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Gònada masculina que produeix els espermatozoides i les hormones sexuals. Són situats a la part anterior de la regió perineal, per sota del penis, continguts en les bosses escrotals i suspesos pel cordó espermàtic. De forma ovoide, disposen d'una capa externa o albugínia, túnica fibrosa de color [...]
|
93.
quist ossi essencial
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
casos), des del punt de vista anatomopatològic es trata d'un pseudoquist, és a dir d'una cavitat òssia sense paret endotelial, per bé que entapissada d'una membrana fina de teixit connectiu fibrós, que allotja un líquid serós, clar, citrí o de color groguenc. Té una forma ovoide, amb un límit metafisial [...]
|
94.
lòbul de Riedel
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Anomalia congènita del fetge consistent en un desenvolupament parcial excessiu del lòbul dret o del lòbul quadrat, que, en forma de llengüeta ovoide o quadrangular, penja de la cara inferior o de la vora anterior d'aquest òrgan. Habitualment s'uneix al fetge per mitjà d'una zona més estreta o istme [...]
|
95.
fabel·la
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Petita formació osteocartilaginosa sesamoide que es troba de forma inconstant en el tendó d'origen del múscul bessó extern. Té una forma ovoide o arrodonida i no és detectable abans dels 12-15 anys. Menys sovint és detectable en el tendó d'origen del bessó intern. Gairebé sempre és bilateral, però [...]
|
96.
granuloma piogènic
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Petita massa esferoide o ovoide de teixit de granulació molt vascularitzat, que freqüentment té una petita ulceració, i que es projecta a través de la pell, especialment de la mà o dels dits, i també de la geniva; apareix en el lloc d'un petit traumatisme amb la infecció inespecífica [...]
|
97.
gust
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
paladar. Les papil·les gustatives tenen una estructura ovoide d'unes 50 mµ anomenada botó gustatiu, envoltat per terminacions dels nervis glossofaringi i lingual, únics que transmeten les sensacions gustatives. A la punta de la llengua es localitzen les sensacions dolces o salades; a les vores, les àcides [...]
|
98.
forma
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. nap: napiforme. nau: navicular; escafoide. nou: nuciforme. oliva: olivari. ostra: ostreïforme. ou: oval, ovat, ovalat; oviforme, ovoide. parra: aparrat. peix: pisciforme. pèl: piliforme. pera: piriforme. perla: perlat [...]
1 aparença externa faiçó (≠ faisó), forma exterior donada a un objecte. conformació configuració silueta, forma que presenta a la vista la massa d'un objecte que es destaca sobre el fons. gàlib, forma del buc de la nau. figura (→) 2 (En terminologia tècnica o científica) amorf, sense una forma determinada. informe, íd. heteromorf, que presenta diverses formes. proteïforme, que canvia sovint de forma. isomorf, que té la mateixa forma, especialment la mateixa forma cristal·lina. diversiforme, que presenta diversitat de formes. biforme, de dues formes. triforme, que té tres formes. multiforme o polimorf, que té formes múltiples. 3 Heus aquí una llista d'adjectius, en gran part tècnics, que expressen una forma determinada. Ordenem els mots per ordre alfabètic de l'objecte a què es refereixen: ala: aliforme. alabarda: alabardat. ampolla: ampul·laci o ampul·liforme. anell: anular. anguila: anguil·liforme. animal: teriomòrfic; zoomòrfic. Déus teriomòrfics. arbre: dendritiforme o dendriforme; arbori; arborescent; arboriforme. arbust: frutescent o fruticós. arena: areniforme; arenulós; arenós. arrel: radiciforme; rizomorf. aspa: aspat. bàcul: baculiforme; bacil·liforme. baldufa: turbinat (estret a la base i ample de dalt). banya: corniculat; corniforme. barca: escafoide; navicular; cimbiforme (òrgan). bastó: bacil·liforme. blat: frumentaci. bolet: fungiforme. botifarra: botuliforme (tèc.); abotifarrat (popular). branca: ramiforme. bunyol: abunyolat. cagalló: acagallonat (semblant a cagallons de be, de cabra, etc.). calze: caliciforme. campana: campanulat (flor); campanut; acampanat. caputxa: cucul·liforme. cassola: acassolat. ceba: cebaci. Les cúpules cebàcies del Kremlin. cera: cerós. cigonya (com el coll de la cigonya): ciconiforme. cilindre: cilindroide. cinta: cintiforme; cestoide. La tènia és un cuc cestoide. clau (m.): claviforme. clavell: aclavellat. columna: columnar. coma: virgular. con: coniforme. Molts volcans són coniformes. copa: cotiloide. cor: cardiaci; cordiforme; cordat. coral: coral·loide. corda: restiforme. corn V. banya. cranc: cancriforme. creu: crucial; cruciforme. V. aspa. crossa: circinat (enrotllat en forma de crossa). cub: cuboide. cuc: vermiforme; vermicular; teniforme (de tènia). dent: dentiforme; odontoide (tèc.). déu: deïforme. disc: discoide o discoidal. dit: digitat. esquama o escama: esquamiforme o escamiforme. escorpí (esp. la cua): escorpioide. espasa: ensiforme; xifoide. espàtula: espatulat. espiga: espiciforme. espiral: espiraliforme; espiroide. esponja: espongiforme. estrella: estrellat; astroide. excrements: fecaloide. falç: falciforme. falguera: filiciforme. fibra: fibriforme. figa: ficiforme; ficoide; afigat. fil: filiforme. fletxa: sagital. forca: forcat; bifurcat, trifurcat. fraga: fragiforme. fum: fuliginós. fus: afusat o afuat; fusiforme. ganxo:ganxut; uncinat. garba: agarbat, agarbonat; agarberat. gla: glandiforme; balanoide. gra (cereal): graniforme. gresol: agresolat. guitarra: aguitarrat. heura: hederiforme; hederaci. home: antropoide; antropomorf. jonc: junciforme. lira: lirat. llàgrima: lacrimiforme. llança: lanceolat. llengua: lingüiforme. llengüeta (lígula): ligular. llentia: lentiforme; lenticular. llombrígol: umbilicat. llorer: lauraci o laurini. lluna (mitja): llunat o allunat. mà: palmat o palmiforme (semblant a una mà amb els dits estesos). mamella: mamil·lar; mamil·liforme o mamiforme. mata: amatat. mitra: mitriforme; mitral. moneda: nummiforme. mugró: mastoide. nap: napiforme. nau: navicular; escafoide. nou: nuciforme. oliva: olivari. ostra: ostreïforme. ou: oval, ovat, ovalat; oviforme, ovoide. parra: aparrat. peix: pisciforme. pèl: piliforme. pera: piriforme. perla: perlat. petxina: apetxinat. peu: pediforme. pinta: pectiniforme. pinya: apinyat; pineal. ploma: plumiforme; penniforme. plomall: aplomallat. politja: troclear. pom: apomat. porra: apirrossat. punt: punctiforme. punxó: estiliforme o estiloide. raïm: racemiforme; aciniforme; arraïmat. raspa: raduliforme. reixa: reticulat. ronyó: arronyonat. saliva: sialoide. serp: serpentiforme; anguiforme; ofioide. serradures: escobiforme. suro: surós. sutge: fuliginós. tascó: cuneïforme; esfenoide; tasconer. trèvol: trevolat. trompeta: atrompetat. tronc: cauliforme. tub: tubiforme; tubular. ventall: flabel·lat; aventallat. ventre: ventrut o panxut. xarxa: retiforme; plexiforme; reticulat. xamberg: aixambergat. 4 Manera exterior de procedir segons certes regles. → sistema, manera. 5 Manera d'expressar el pensament. → estil. 6 Motlle que serveix per a donar una certa figura. → motlle. 7 Donar forma: Enformar. → afaiçonar. 8 Prendre forma (una cosa): Cristal·litzar (intr.), prendre una forma definitiva. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana ![]() |