Resultats de la cerca frase exacta: 535
|
31.
benentès
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Condició entesa i acceptada prèviament. Anem al cine amb el benentès que seré jo qui pagarà. [...]
|
|
32.
aixafament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat de qui està aixafat, aclaparat. Tinc tot jo un aixafament que no soc bo per a res. [...]
|
|
33.
me
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu i el datiu del pronom de primera persona jo, quan, no seguint-lo immediatament algun dels dos pronoms febles hi i ho, es troba immediatament darrere un verb acabat en consonant o u o davant un altre pronom feble. Escriu-me. Empeny-me. No me la prenguis. Dona-me'l. [...]
|
|
34.
emmigranyar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Agafar migranya. S'emmigranyava de no dormir. Capficar-se excessivament. Jo em pensava que s'emmigranyaria en veure la criatura malalta. [...]
|
|
35.
tolir-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Perdre l'ús i moviment del cos o d'un dels membres. Jo mateixa, abans de tolir-me, organitzava les excursions. [...]
|
|
36.
presenciar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Veure (una acció, un esdeveniment) pel fet de trobar-se present en el moment en què succeeix. Jo vaig presenciar la lluita. [...]
resistir
|
|
37.
resistir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
enemics. Oposar resistència. Jo em resisteixo a creure-ho. Ell vol emportar-se'm; però jo m'hi resisteixo. Aguantar, suportar sense cedir, sense flaquejar, etc. La biga no podrà resistir tant de pes. Jo no sé com podeu resistir les seves impertinències. [...]
|
|
38.
emperò
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Però 1, 2 i 3. Jo no et puc dir per què ho fan; sàpigues, emperò, que no ho fan sense raó. [...]
|
|
39.
reprovar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Condemnar (un acte, un capteniment, etc.) com a dolent. Jo reprovo la seva conducta. Excloure del nombre dels aprovats, especialment dels elegits. [...]
|
|
40.
video- 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot ll. video, 'jo veig', que indica referència a la imatge dels mitjans audiovisuals. Ex.: videofreqüència, videoart, videoclip. [...]
|
resistir
1 1 v. intr. [LC] Un cos, oposar una força a l'acció d'una altra força que tendeix a moure'l o a deformar-lo. La resclosa ha resistit a l'empenta de la riuada. La nau no pogué resistir a la tempesta.
1 2 v. intr. [LC] Oposar-se, no cedir, no obeir, a la voluntat d'altri, a una impulsió, etc. Resistir als enemics.
2 intr. pron. [LC] Oposar resistència. Jo em resisteixo a creure-ho. Ell vol emportar-se'm; però jo m'hi resisteixo.
3 1 tr. [LC] Aguantar, suportar sense cedir, sense flaquejar, etc. La biga no podrà resistir tant de pes.
3 2 tr. [LC] per ext. Jo no sé com podeu resistir les seves impertinències.