Resultats de la cerca frase exacta: 118
Diccionari de la llengua catalana
|
71.
comprar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
més endavant, en un termini fixat. comprar una mercaderia a condició Comprar-la sota la reserva de poder-la tornar. Fer-se seu per un preu, un sacrifici, etc. Comprar els jutges. Comprar el silenci d'algú. comprar car una feta Pagar car una feta. [...]
|
|
72.
braça
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Força muscular. Tenir braça. Un home de molta braça. Estil de natació executat en posició prona, que consisteix a efectuar tracció amb els braços estenent-los endavant, separant-los amb un moviment semicircular, plegant-los sobre el pit i tornant-los a llançar endavant [...]
|
|
73.
passeriformes
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre d'ocells terrestres, voladors, amb el bec dret, tarsos curts i prims, tres dits dirigits endavant i un endarrere, generalment petits, que comprèn cinquanta-sis famílies, a les quals pertanyen el 60 % dels ocells vivents. Individu d'aquest ordre. [...]
|
|
74.
òliba
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels titònids, d'uns 34 centímetres de llargada, de plomatge molt suau de tons claríssims o daurats amb petites taques negres o molt fosques, ulls dirigits endavant voltats de plomes radiades, i de distribució cosmopolita (Tyto alba). [...]
òliba
f. [ZOO] Ocell de la família dels titònids, d'uns 34 centímetres de llargada, de plomatge molt suau de tons claríssims o daurats amb petites taques negres o molt fosques, ulls dirigits endavant voltats de plomes radiades, i de distribució cosmopolita ( 
|
|
75.
endarrere
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En direcció a la banda que és darrere algú. Fer una passa endavant i dues endarrere. Fes-te una passa endarrere. Fes-te endarrere! Més o menys lluny en aquesta direcció. Els nostres companys encara trigaran a arribar: els hem deixats bastant endarrere. Abans 2 . Dies [...]
|
|
76.
factura 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Document on consten les mercaderies lliurades o els serveis prestats per un fabricant, un comerciant, etc., amb els preus, les taxes i els totals corresponents. factura proforma Document amb què un venedor notifica per endavant al comprador el cost d'una comanda, però que no n'exigeix el [...]
|
|
77.
abalançar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tirar el cos endavant recolzant-lo sobre un objecte de manera que faci balança, que estigui a punt de fer la balançada. Abalançar-se al balcó, a la barana. Fer l'acció de llançar-se contra algú. Abalançar-se sobre el contrincant. Va abalançar-se cap a [...]
|
|
78.
providència
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mesura presa per endavant en vista d'una necessitat esdevenidora o possible. Qualitat de provident. Previsió i cura que Déu té de les seves criatures. La divina providència. El teu germà ha estat la meva providència. Una gran benefactora, providència dels pobres [...]
|
|
79.
llagut
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bastiment català no cobertat, amb corredors o sense, no gaire gran, de dues rodes, d'aparell llatí d'un sol arbre inclinat endavant i al bell mig de la carena, amb cap de mort, rems, etc., i destinat a la pesca o al tràfec. Bastiment no català que recorda força el llagut [...]
|
|
80.
escanyar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Escanyar-se cridant. Escanyar-se de set. Comprimir, estrènyer, fer estret en un dels seus punts. Dues roques que gairebé es toquen escanyant el camí. El passadís s'escanyava a la sortida i resultava molt estret. Més endavant, el camí s'escanya molt. Prestar diner (a algú) [...]
|
òliba
f. [ZOO] Ocell de la família dels titònids, d'uns 34 centímetres de llargada, de plomatge molt suau de tons claríssims o daurats amb petites taques negres o molt fosques, ulls dirigits endavant voltats de plomes radiades, i de distribució cosmopolita (Tyto alba ).
f. [ZOO] Ocell de la família dels titònids, d'uns 34 centímetres de llargada, de plomatge molt suau de tons claríssims o daurats amb petites taques negres o molt fosques, ulls dirigits endavant voltats de plomes radiades, i de distribució cosmopolita (