Resultats de la cerca frase exacta: 15
|
1.
encordar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar les cordes (a un instrument de música, una màquina, etc.). Lligar, embolicar, amb una corda o amb cordes. Lligar-se a la corda per seguretat en el transcurs d'una escalada. Embogar . Tensar la corda (de la ballesta). [...]
|
|
2.
encordar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
|
3.
encordar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
Posar la corda a un arc fixant-la a les osques de pala, de manera que quedi en posició correcta per a ser tibada. [...]
|
|
4.
encordar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: acordar] v tr 1 encordar, cordar. v pron 2 [alpinismo] encordar-se. [...]
|
|
5.
encordar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [posar cordes] encordar, ensogar. 2 [lligar, embolicar] encordar, atar. 3 mús [un instrument] encordar. v pron 4 [fer cordada] hacer tr una cordada. 5 [encarcarar-se] entumecerse, agarrotarse. [...]
|
|
6.
sogar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Encordar (la càrrega que porta una haveria, un carro, etc.). [...]
descompondre
|
|
7.
encordador encordadora
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que encorda bales, cadires, etc. Pal emprat per a encordar bales. [...]
|
|
8.
encordada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'encordar; l'efecte. Conjunt de persones o de coses lligades amb una corda o amb cordes. Van agafar els lladres i en van fer una encordada de dotze. Una encordada de gossos. Ferida del travador d'un cavall, causada per una corda. [...]
|
|
9.
bitllot
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de fusta tornejada usada en el joc de bitlles per a fer-les caure. Garrot generalment d'alzina, d'uns 3 pams de llarg, que utilitzen els carreters plantant-lo damunt el carro, per a garrotar, i també els tapers per a encordar o embalar taps, etc. Tros de llenya tallat per a fer [...]
|
|
10.
ensogar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [atar] encordar, cordar. 2 [una botella] espartar. [...]
|
descompondre
1 1 v. tr. [LC] Separar els components (d'algun cos compost, d'alguna cosa). El corrent elèctric descompon l'aigua en hidrogen i oxigen.
1 2 v. tr. [LC] [MT] Trobar els elements o parts que, compostos o sumats, donen (una resultant, un tot). Descompondre una força, un moviment. Descompondre un polígon en triangles.
2 1 v. tr. [LC] Desorganitzar (una substància animal o vegetal). Una malaltia que descompon la sang.
2 2 v. intr. pron. [LC] [MD] Descompondre's un cadàver.
2 3 v. intr. pron. [LC] per ext. El vell imperi es descomponia sense remei. Tenia la cara descomposta a causa de la malaltia, dels sofriments.
3 v. intr. pron. [LC] Perdre, en les paraules o en els actes, la circumspecció habitual, la serenitat. Té fama de dona tranquil·la que mai no es descompon.