FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer que s'obri o esclati cedint a una pressió interior. Li vam rebentar la bomba punxant-la. Rebentar o esbotzar una porta. Se m'ha rebentat el gra. S'ha rebentat el dipòsit. Rebentar-se de riure. rebentar el bot Cessar de retenir-se, esclatar. rebentar preus Vendre molt barat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de les llibertats de tothom. voluntat social predominant Resultat efectiu de les voluntats de les persones que integren una comunitat. Consentiment, assentiment d'algú. Va vendre el mas sense la voluntat dels seus pares. Afecte1 1 i 2. Li porto molta voluntat. [...]
Les formes del participi del verb vendre són venut, venuda, venuts, venudes i no vengut, venguda, venguts, vengudes.
Cal tenir en compte que, en baleàric, les formes vengut, venguda, venguts, vengudes són adequades quan es vol formar el participi del verb venir o vindre.
[...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
La mateixa quantitat de, el mateix nombre de. Avui no fa tant vent com ahir. Avui no fa tant de fred com ahir. L'Olga té tantes amigues com puguis tenir tu. Ell té tants de maldecaps com puguis tenir tu. Som tants com vosaltres. Te'n puc vendre tantes com vulguis, de camises. La mateixa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Veure presentar-se a la fi (allò que cercàvem). Ja el pots cercar que no el trobaràs pas. El barret? El trobareu allà mateix on l'heu deixat. Vol vendre's la casa, però no troba comprador. No troba ningú que li deixi diners. Trobar partidaris. Semblava mort: no li [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Córrer un perill, un atac. Tots correrem la mateixa sort que ell. Fer córrer (una cosa) sobre una altra. Correu la taula un xic cap a la finestra. córrer bous Fer córrer els bous, esquivant-ne les envestides. Dedicar-se a vendre (un producte) oferint-lo als comerciants del ram [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Segons podia desitjar-se, d'una manera satisfactòria o avantatjosa. Hem dinat bé. Ens hi trobàvem molt bé. Esteu bé, en aquesta cadira? Els negocis li van, li marxen bé. L'han tractat bé, l'han acollit bé. Hi ha estat ben tractat, ben acollit. Vendre's [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Vendre vinagre en comptes de vi. fer compte de Fer pensament de. Faig compte de passar tres dies fora. menys del compte En una quantitat o en un grau insuficients. M'has donat menys diners del compte. més del compte En una quantitat o en un grau excessius. Sempre parla més de compte [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
coure. pa eixut Pa que no és del dia. pa supersubstancial Hòstia consagrada. com pa beneit Abundantment i amb gran facilitat. Donar, repartir, una cosa com pa beneit. Vendre's com pa beneit. de quin pa fa rosegons! Expressió que s'aplica a algú que menysprea una cosa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
realitzador considera sobrers i fer el muntatge definitiu. taula de redacció En premsa, taula on treballen els redactors d'una publicació. Botiga o oficina destinada a vendre certes coses, a despatxar assumptes d'interès comú. A casa seva són carnissers; tenen una taula al mercat [...]
