1 Separar una cosa d'una altra sobre la qual descansa, o del sòl.
capalçar, aixecar una cosa d'un cap. Capalçar una bota per acabar de buidar-la.
sollevar, alçar una cosa separant-la d'allò que la suportava. Sollevar inclou la idea d'aixecar lleugerament però amb esforç un objecte pesant, sovint des de sota. La trapa era massa pesant per a les seves escasses forces i amb prou feines pogué sollevar-la un pam.
alçapremar, aixecar amb l'alçaprem.
incorporar, aixecar de mig cos per amunt algú que està ajagut. Entre tots dos el van incorporar i el sostingueren.
dreçar, posar dret allò que està inclinat o ajagut. Dreçar un arbre, les orelles, una bandera, etc.
redreçar, tornar a aixecar.
gruar, aixecar per mitjà d'una grua.
aixecar a pols (o en sopols), aixecar una cosa sense que recolzi enlloc.
2 → elevar, alçar.
3 → retirar.
4 → suprimir.
5 → promoure.
6 Fer anar enlaire.
hissar, fer pujar enlaire una cosa estirant la corda de la qual penja. Hissar les veles. Hissar la bandera.
arborar
enarborar
guindar, hissar.
erigir, hissar.
Cp. apujar
7 (aixecar-se pron.)
alçar-se (→)
llevar-se. Avui m'he llevat a les sis.
botar (o saltar) del llit, aixecar-se i sortir ràpidament del llit.
alzinar-se
empinar-se
incorporar-se, aixecar-se de mig cos per amunt el qui està ajagut. El malalt va incorporar-se per prendre la medecina.
encabritar-se (un cavall)
arborar-se, íd.
eriçar-se (els cabells)
dreçar-se
redreçar-se
8 → rebel·lar-se, revoltar-se.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana
