1.
descaminar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [hacer perder el camino] descaminar, desencaminar, desviar. 2 fig desencaminar, desencarrilar. Las malas lecturas le han descaminado, les males lectures l'han desencaminat. [...]
|
2.
desencaminar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr fig [descaminar] desencaminar, desencarrilar. [...]
|
3.
descarriar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: desviar] v tr 1 [descaminar] descaminar, desviar, desencaminar. 2 [una res del ganado] apartar, separar. 3 fig desencaminar, desencarrilar. v pron 4 [perderse] esgarriar-se. 5 fig [apartarse del recto camino] esgarriar-se, desencaminar-se, desencarrilar-se. [...]
|
4.
desaviar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr [Se conjuga como: desviar] 1 p fr [desviar] descaminar, desviar. 2 [desproveer] desproveir. [...]
v tr [Se conjuga como: desviar] 1 p fr [desviar] descaminar, desviar. 2 [desproveer] desproveir. |