FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre d'ocells no voladors, que comprèn els kiwis, exclusius de Nova Zelanda, de mida relativament petita i llarg bec corbat, del qual subsisteixen tres espècies molt semblants, incloses en una única família. Individu d'aquest ordre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sense cua. Grup d'amfibis de cap relativament gran i de cos rabassut, mancats de cua en estat adult, amb extremitats ben desenvolupades i sovint bons saltadors, que inclou les granotes i els gripaus. Individu d'aquest grup. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peix d'aigua dolça de la família dels ciprínids, de mida relativament gran, amb escates grans, una sola aleta dorsal que abasta al voltant de mig cos i dos parells de barbes petites a la boca (Cyprinus carpio). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obrir (un ésser viu) i discernir-ne les parts per estudiar-ne l'anatomia o per realitzar-hi una intervenció quirúrgica. Analitzar minuciosament. Disseccionar un llibre, una obra d'art. L'erosió, obrir (valls i barrancs) en una superfície relativament uniforme o plana. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Clot pregon en el llit d'un corrent d'aigua, on aquesta s'entolla o alenteix el curs. Estanyol no permanent que s'allarga seguint l'eix del llit major d'un curs d'aigua. Estany de muntanya relativament petit. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre d'ocells terrejants, de cos feixuc, ales relativament petites, cames disposades per a córrer i gratar la terra, sovint polígams i molt ponedors, que comprèn set famílies, dues de les quals contenen espècies presents a les nostres contrades. Individu d'aquest ordre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de peixos osteïctis, amb el cap relativament gros, la boca ampla, els ulls i les escates grossos, amb dues aletes dorsals ben separades, la primera espinosa, l'aleta anal amb dos radis espinosos, petits o de llargada mitjana, que inclou el moll reial. Individu d'aquesta [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbret de la família de les rutàcies, poc o molt espinós, de fulles persistents i coriàcies, relativament estretes, flors blanques, solitàries o en petits ramells, i fruits carnosos, les mandarines, originari de l'Àsia sud-oriental i extensament cultivat en climes poc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bota petita de secció transversal circular o ovalada. Caixa de fusta relativament baixa, cilíndrica, que serveix per a tenir-hi peix salat. Un barril d'arengades. Teiera. Mesura de capacitat utilitzada en la indústria del petroli, equivalent a 158,9 litres. Cada dia trobem el [...]
