p. e. p. ex. v. gr. L'abreviatura de per exemple pot ser p. e. o bé p. ex.
També s'utilitza l'abreviatura v. gr., que correspon a l'expressió llatina verbi gratia ('verbigràcia'). [...]
Les locucions respecte a i respecte de tenen el significat 'pel que fa a' o bé expressen la connexió entre dos termes. Per exemple:
La consciència que tenia el músic respecte a la capacitat transformadora del seu art era sorprenent.
Vam fer uns canvis al document respecte de la versió anterior [...]
La locució amb relació a significa 'pel que fa a, amb referència a, quant a' i 'envers'. Per exemple:
Amb relació a aquest afer, et respondré aviat.
És respectuós amb relació als seus superiors.
La locució en relació amb significa 'en connexió amb, en correspondència amb'. Per exemple:
L [...]
Per expressar la idea d'estar esperant algun fet o esdeveniment, es pot fer servir l'expressió en espera de. En canvi, la construcció a l'espera de no està recollida per la normativa. Per exemple:
En espera de la vostra resposta, us saludem atentament.
Quedem en espera de la vostra confirmació [...]
La locució al peu de significa 'tocant la part baixa d'alguna cosa' i 'molt a la vora d'alguna cosa'. Per exemple:
Era al peu del penya-segat per fer-se una foto.
Quan van arribar al peu de la carretera, van parar de caminar.
De vegades, també es fa servir l'expressió a peu de (o al peu de) amb [...]
En general, el pronom relatiu qui en funció de complement directe va introduït per la preposició a:
1. En oracions relatives adjectives (les que tenen un antecedent explícit), el pronom qui sempre va precedit de la preposició a. Per exemple:
El meu germà, a qui tothom ajudava, era considerat un [...]
complement indirecte és de primera persona. Per exemple: Em va escriure una carta.
et i us, quan és de segona persona. Per exemple: Us ha regalat una cassola.
li o els, quan es refereix a la tercera persona. Per exemple: Li va escriure un conte (Va escriure un conte al seu nebot); Els vaig donar les claus [...]
Les expressions que indiquen freqüència o periodicitat poden ser introduïdes per la preposició a o poden anar sense preposició. Per exemple:
Li paguen tres euros a l'hora o Li paguen tres euros l'hora.
Treballa vint hores a la setmana o Treballa vint hores la setmana.
Podem triar dues festes a l [...]
La forma com és un adverbi de comparació que equival a les expressions igual que, de la mateixa manera que. Per exemple:
En Joan camina com el seu pare.
En canvi, com a és una preposició que es fa servir per expressar equivalència, sovint amb el mateix significat que en qualitat de, amb caràcter [...]
Fitxa
6633/3Darrera versió: 06.04.2021
Títol
Separació de mots a final de ratlla
Resposta
A final de ratlla, en un escrit, les paraules es poden partir per continuar en la ratlla següent. Per fer aquesta partició es fa servir un guionet (-).
A l'hora de separar una paraula a final de ratlla cal tenir en compte aquestes qüestions:
La partició es fa respectant les síl·labes de la paraula.
No es poden separar els diftongs (clau-dàtor, i no cla-udàtor) ni els dígrafs ll, ny, gu, qu (papa-llona, i no papal-lona).
Cal respectar els prefixos que formen els mots derivats i les parts dels mots compostos: in-imaginable (i no i-nimaginable), mal-avingut (i no ma-lavingut), cel-obert (i no ce-lobert).
No convé deixar una lletra sola ni a començament ni a final de ratlla. Així, en comptes de separar paciènci-a o a-venir, cal fer pacièn-cia i ave-nir.
En canvi, sí que es deixa una vocal sola a final de ratlla si va precedida d'un element apostrofat. Per exemple: l'è-pica, l'o-pinió.
A final de ratlla, en un escrit, les paraules es poden partir per continuar en la ratlla següent. Per fer aquesta partició es fa servir un guionet (-).
A l'hora de separar una paraula a final de ratlla cal tenir en compte aquestes qüestions:
La partició es fa respectant les síl·labes de la paraula.
No es poden separar els diftongs (clau-dàtor, i no cla-udàtor) ni els dígrafs ll, ny, gu, qu (papa-llona, i no papal-lona).
Cal respectar els prefixos que formen els mots derivats i les parts dels mots compostos: in-imaginable (i no i-nimaginable), mal-avingut (i no ma-lavingut), cel-obert (i no ce-lobert).
No convé deixar una lletra sola ni a començament ni a final de ratlla. Així, en comptes de separar paciènci-a o a-venir, cal fer pacièn-cia i ave-nir.
En canvi, sí que es deixa una vocal sola a final de ratlla si va precedida d'un element apostrofat. Per exemple: l'è-pica, l'o-pinió.