simplificadora, d'utilitzar aquests signes només al final de l'oració. Per exemple, en el cas de les oracions interrogatives directes:
Que vindràs demà?
Com és que no vas venir?
O bé, en el cas de les oracions exclamatives i de les interjeccions:
Quin dia!
Que gran que s'ha fet, aquest noi!
Visca!
Tanmateix es [...]
currículum curriculum vitae
La denominació catalana normativa per fer referència al 'conjunt de les dades personals i els mèrits acadèmics i professionals d'una persona que sol·licita un lloc de treball, una plaça, l'obtenció d'un premi, etc.' és currículum (mot adaptat al català i, per tant [...]
un canvi de ratlla, l'abreviatura i el mot que acompanya. Per exemple:
Sr. Riera (no es poden separar Sr. i Riera)
Les sigles que es llegeixen com si fossin paraules preferiblement no se separen a final de ratlla si s'escriuen totalment amb majúscules. En cas que sigui necessari per raons d'espai [...]
Es diu que una sigla s'ha lexicalitzat quan s'ha incorporat a la llengua com a mot comú i, per tant, es regeix per les regles de la llengua general. En una primera fase, aquestes sigles s'escriuen en majúscules, recurs gràfic que caracteritza aquest tipus de mots, però com a resultat de la [...]
Les sigles són abreviacions formades per la unió de parts d'un sintagma al qual habitualment substitueixen. En general, es formen amb les lletres inicials de cadascuna de les paraules plenes (substantius i adjectius) que formen el sintagma. El sintagma abreujat tant pot ser un nom propi com un
nom [...]
Els noms, adjectius, adverbis i verbs que componen els títols de pactes, acords, tractats, declaracions o compromisos s'escriuen tots amb majúscula inicial. Per exemple:
el Pacte Nacional per la Llengua
el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics
el Compromís de Casp
el Tractat de No [...]
Les sigles es formen generalment amb les lletres
inicials dels mots plens (noms, adjectius, verbs i adverbis). Entre les lletres que les formen, no hi ha d'haver cap punt ni cap espai en blanc. Per exemple:
UGT (i no U.G.T., U G T o U. G. T.)
IVA (i no I.V.A., I V A o I. V. A.)
De vegades també [...]
Les indicacions horàries es poden escriure amb xifres o amb lletres. Per exemple:
L'obra comença a dos quarts de deu del vespre.
Hem sortit a les 8:50.
Pots venir cap a les quatre de la tarda.
En contextos en què la precisió horària és molt important, com ara horaris de transports, agendes d [...]
meva
Gent corrent
Perseguit per la mort
Ser o no ser
...
Cal tenir present
que en aquest cas les xifres no es consideren nombres que
indiquen una quantitat, sinó caràcters o símbols gràfics. Per això s'han d'ordenar d'esquerra a dreta,
és a dir, primerament cal mirar el primer caràcter de la [...]
Després dels signes d'admiració i d'interrogació no es posa punt, ja que aquests signes al final de la frase tenen valor de punt. Com que marquen l'acabament d'un període, cal escriure la inicial del mot que els segueix amb majúscula. Per exemple:
Tens temps encara? Et voldria fer unes quantes [...]