Hi ha verbs que tenen, en algunes formes, el so velar que correspon a les grafies c o g (o gu). Per exemple: puc, pogut, pugui... (de poder) volgut, vulgui... (de voler) Per analogia amb aquestes formes velars, col·loquialment de vegades l'infinitiu adopta formes que presenten aquest so. Ara bé [...]

Les formes de poder i voler en què la primera síl·laba és àtona s'escriuen amb o (podré, voldré; poguessin, volguessin; podent, volent...), excepte les del present de subjuntiu i de l'imperatiu, que s'escriuen amb u (puguem, pugueu; vulguem, vulgueu). En canvi, la resta de formes d'aquests verbs [...]

El gerundi del verb poder és podent. Malgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma poguent, cal evitar aquest gerundi en contextos formals.  [...]

D'altra banda, cal no confondre aquests verbs amb altres, com ara poder o voler, que sí que tenen el so de g en totes les formes de l'imperatiu. Per exemple: No vulgueu anar tan de pressa.  [...]

velaritzades (escrigué) amb les no velaritzades (escriví), i que el participi no és velaritzat (escrit). La majoria de verbs que tenen la marca -s en la segona persona de l'imperatiu presenten una forma velar en la segona i cinquena persona d'aquest temps. Per exemple, dir (digues, digueu), poder (pugues [...]