Resultats de la cerca frase exacta: 510

91. vàlid -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té íntegres les forces. Tots els homes vàlids foren cridats a les armes. Que té plena eficàcia lògica o legal. Un argument vàlid. La votació, la sentència, no és vàlida. Un matrimoni que no és vàlid. [...]
92. jaquès -esa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de Jaca. Relatiu o pertanyent a Jaca o als seus habitants. Moneda aragonesa de billó i excepcionalment d'or, encunyada inicialment a Jaca i de curs legal a Lleida i Tortosa entre els segles xii i xiv. [...]
93. instar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Demanar amb insistència (a algú). El vaig instar a fer-ho. Impugnar (la resposta donada a un argument), en una discussió acadèmica. Sol·licitar (a algú) que es compleixi un precepte, una norma legal. Demanar alguna cosa que es considera justa. [...]
94. divorci
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dissolució legal del matrimoni. divorci vincular En dret canònic, dissolució del vincle matrimonial que té efectes en el matrimoni, àdhuc consumat, quan la fe catòlica d'un dels cònjuges determina dificultats greus en la convivència. Ruptura del lligam que [...]
95. precepte
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrucció, ordre, que es dona com a regla d'acció o de conducta especialment moral. Els preceptes de l'Església. Festa de precepte. Fórmula que ensenya el que cal fer. Els preceptes de la retòrica. Norma legal. precepte testamentari Llegat, institució o condició [...]
96. estatut
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que és estatuït. Regla que té força de llei per al govern d'un cos, d'un col·lectiu. L'estatut dels treballadors. Els estatuts d'una societat, d'una acadèmia. estatut d'autonomia Marc legal d'autogovern de comunitats nacionals o regionals que formen part d [...]
97. facultatiu -iva
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Deixat a la facultat d'altri. Aplicació facultativa o obligatòria d'una regla. Disposició facultativa d'una llei. Relatiu o pertanyent a una facultat. Persona que professa alguna facultat, que té títol legal per a exercir una professió científica o [...]
98. feble
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
punt feble del castell. No sé quin és el seu costat feble. El feble d'un argument. No accentuat. Pronom feble. Una síl·laba feble. En numism., de llei o pes inferior al legal, però generalment dins dels marges de tolerància. Moneda feble. [...]
99. doctrina
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
filosòfica, científica. doctrina legal Jurisprudència del Tribunal Suprem. [...]
100. purga
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de purgar. Medicament purgant. Li cal prendre una purga. Fer una purga el seu efecte. purga hipotecària Benefici legal concedit al posseïdor d'un immoble hipotecat per a poder-se alliberar de totes les hipoteques i de tots els gravàmens anteriors i posteriors [...]
Pàgines  10 / 51 
<< Anterior  Pàgina  5  6  7  8  9  10  11  12  13  14  15  Següent >>