FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer que algú no tingui (allò de què gaudia, allò que necessita, desitja). Privar el fumar a algú. Desposseir (algú) d'allò de què gaudia. La malaltia el va privar de la vista. Prohibir. Han privat l'avi de prendre cafè. No hi vagis: t'ho privo, te'n [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
., davant el públic. La representació d'una comèdia. La vintena representació d'una òpera. L'autoritat va prohibir la representació d'El foc de les ginesteres. Espectacle representat davant el públic. Conjunt de persones que representen una corporació, una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Regla d'acció imposada per una autoritat superior. La llei divina. La llei antiga, jueva, de Moisès. Les taules de la llei. La llei nova, de Jesucrist, de l'Evangeli. Observar, complir, la llei. Violar la llei. Ordenar la llei una cosa. Prohibir, defendre, la llei una cosa. Certs costums [...]
La h o hac no se sol pronunciar en català i en la majoria de casos només té valor etimològic, per exemple: haver, hivern, home, hora, hospital; adherir, àdhuc, alhora, filharmònic, inhalar, subhasta, tothom; ahir, prohibir, vehicle; Homer; Horta.
Hi ha excepcions, però. Es pronuncia h aspirada [...]
Amb els verbs d'ordre i influència, com ara ordenar, manar, permetre, prohibir, aconsellar, dir, etc., una oració d'infinitiu pot alternar amb una subordinada amb que + verb en subjuntiu. Per exemple:
Els va ordenar fer els deures.
Els va ordenar que fessin els deures.
Ens va aconsellar fer-nos [...]
infinitiu fa de complement directe de certs verbs que expressen voluntat, intenció o desig (aconseguir, acordar, admetre, afirmar, cercar, consentir, creure, decidir, desitjar, esperar, oferir, permetre, prohibir, refusar, resoldre, etc.). També amb el verb gosar. Per exemple:
Han acordat (de) dirigir l [...]
