FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
a ficar-hi cap per avall les ampolles de xampany abans del degollament. Moble, generalment metàl·lic, proveït de diversos elements tals com interruptors, teclats, polsadors, pantalles, visualitzadors, etc., emprat per a donar ordres de comandament, controlar el funcionament d'una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que tira. És un bon tirador. Una tiradora de cartes. Persona que practica l'esgrima. Persona que practica el tir olímpic. Persona que fa l'operació d'estirar en certes arts. Tirador d'or. Tirador de llaços. Persona que empeny la fusta tallada muntanya avall fins al riu [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
màxim de l'esfera celeste que passa pel zenit, el nadir i el centre de l'astre considerat. vertical de l'observador Vertical astronòmica. En gimnàstica, recolzament que consisteix a sostenir-se, el gimnasta, sobre una o dues mans i cap per avall. En mús., que estudia una partitura [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Quan precedeix un adverbi, sol, o en altres casos en combinació amb a, expressa relacions que denoten: Direcció a. Vine cap aquí. Ves cap allà. Cap amunt. Cap avall. Cap a la dreta. Cap a l'esquerra. Me'n vaig cap a casa, que tinc tard. Au, cap a estudi, que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fusiformes agudes i flors d'un blanc groguenc en inflorescència terminal amb les branques finalment molt corbades cap avall (Sedum sediforme). crespinell picant Crespinell groc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
arriba a una altura no gaire considerable sobre la superfície de la Terra o qualsevol altre terme de comparació. El sol era ja molt baix. Les orenetes volen baixes, avui. Boires baixes. Situat més avall, a un nivell inferior. A aquest arbre li han tallat les branques baixes. El baix [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dirigir cap avall (una part del cos). Ajup el cap o t'hi donaràs un cop. Abaixar-se, especialment doblegant les cames. S'ajupien darrere la barana perquè no els veiéssim. No cal que t'ajupis a collir-lo. Fer que (algú) s'humiliï, que accepti el voler d'altri contra el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
enlairat de roca dura que retrocedeix irregularment i forma penya-segats i cales. Terreny rost, abrupte, especialment pendent. Pujar costa amunt. Baixar costa avall. Un pi que hi ha a mitja costa. fer-se costa amunt una cosa [o venir costa amunt una cosa] Resultar molesta o difícil. Filet que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, corrents. El pare m'espera; me'n vaig a casa en un bot. Moviment d'un cos inert que, en topar a terra, és llançat enlaire fins a tornar a tocar a terra. El bot de la pilota. Agafar una pilota al segon bot. La penya es desprengué i caigué fent bots muntanya avall. fer un bot L [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta del gènere Viola, de la família de les violàcies, generalment herbàcia, de fulles ovades i cordiformes, dentades o crenades i amb estípules, flors zigomorfes esperonades, amb cinc pètals, els dos superiors dirigits cap amunt i els tres restants cap avall, i [...]
