FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que constitueix una càrrega. És molt carregós de fer això. Segar és feina carregosa. Que carrega, molesta, amoïna. Que és carregós aquest marrec: sempre plora. Un natural carregós. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de segar o de segar-se els braços o les cames; l'efecte. segament de cames Sensació de paralització de les cames per efecte d'un gran esglai, d'una impressió forta. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Composició musical destinada a ésser cantada a una o més veus, generalment en vers, i sovint amb acompanyament instrumental. Cançó de bressol. Cançó de segar, de batre. Cançons populars. Gènere de poesia lírica sobre tema amorós. Poesia d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Batuda, herba dallada, etc., que, a conseqüència d'una ploguda, s'amassa i es fa difícil de netejar. Blat de panada. Messes ajagudes, difícils de segar. Pasta cuita al forn, farcida de cabell d'àngel, carn, peix o verdura. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acabament d'un àpat, d'una festa, d'un espectacle, etc. El sopar ja era a les acaballes. Arribàrem a les acaballes de les festes. Darrers moments de la vida. Està a les acaballes. Festa que se celebra a les masies el darrer dia de segar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eina de segar herba, etc., formada per una fulla puntuda i tallant d'una vora, més llarga i menys corbada que la falç, i fixada per un extrem en un llarg mànec de fusta. Eina de boter emprada per a polir, en què la fulla, corbada en els extrems, i el mànec, rectilini [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aragonès, especialment del Baix Aragó i de la zona limítrofa dels Serrans de parla espanyola. Els xurros han baixat a segar l'arròs. Natural de la major part de les comarques valencianes de llengua espanyola. Relatiu o pertanyent a aquestes comarques. Una ovella xurra. Varietat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eina que serveix per a segar les messes o tallar herba, consistent en una fulla de ferro acerat, corba, tallant o dentada en la seva part còncava i fixada a un mànec de fusta. Pel juny la falç al puny. Un cop de falç. falç bosquera Falç molt resistent emprada per a [...]