1.
que
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
pron rel 1 que. El llibre que llegeixo, el libro que estoy leyendo. 2 [complement directe de persona] a quien, al (o a la) que, al (o a la) cual. La dona que estimo, la mujer a la que quiero. 3 [complement circumstancial de temps] en que, que. L'any que es va casar ton germà, el año en que se casó [...]
pron rel 1 que. El llibre que llegeixo, el libro que estoy leyendo. 2 [complement directe de persona] a quien, al (o a la) que, al (o a la) cual. La dona que estimo, la mujer a la que quiero. 3 [complement circumstancial de temps] en que, que. L'any que es va casar ton germà, el año en que se casó tu hermano. La darrera vegada que el vaig veure, la última vez que le vi. 4 el que (o ço que, o allò que) lo que. Fes el que et plagui, haz lo que te plazca. conj 5 que. No vull que hi vagis, no quiero que vayas. 6 [el fet que] el que. Que encara no hagi arribat em preocupa, el que todavía no haya llegado me preocupa. 7 [en el fet que] en que. S'entossudí que jo li ho digués, se empeñó en que yo se lo dijera. 8 [al fet que] a que. Acostumeu-lo que cada dia vingui a la mateixa hora, acostumbradle a que venga todos los días a la misma hora. 9 [en proposicions temporals] cuando. Vam arribar que ell encara era aquí, llegamos cuando él aún estaba aquí. 10 [en proposicions causals] que, para que. Obre, que entri l'aire, abre que (o para que) entre el aire. 11 [expressant una interrogació] [no se traduce]. Que vindràs, demà?, ¿vendrás mañana? 12 [expressant un desig o una ordre] que. Que se'n vagin!, ¡que se vayan! 13 [expressant una imprecació] que, [puede no traducirse]. Que em mori si..., que me muera si...Que Déu et beneeixi!, ¡Dios te bendiga! 14 [emfasitzant una acció] voy (o vas, o va, o fue) y. Llavors jo que li vento plantofada, entonces voy y le doy un bofetón. 15 abans que antes de que. 16 a fi que a fin de que. 17 a la que [quan] a la que fam, cuando, en cuanto. A la que bades, ja ha fugit!, a la que te distraes, ya ha huido 18 amb que con que, con solo que, con solo [con infinitivo]. Amb que ho demanis, t'ho duran, con solo pedirlo, te lo traerán. 19 atès que dado que, ya que, puesto que. 20 bé que si bien, bien que, aunque, a pesar de que. Bé que no m'agrada, ho faré, si bien no me gusta, lo haré. 21 com que ya que, puesto que. 22 d'ençà que (o des que) desde que. 23 després que después de que, después que, luego que p fr. 24 encara que aunque, a pesar de que. 25 fins que hasta que. 26 ja que ya que. 27 malgrat que a pesar de que, aunque. 28 mentre que mientras que. 29 per bé que si bien, bien que, aunque, a pesar de que. 30 per tal que para que. 31 posat que suponiendo que. 32 puix que puesto que, dado que, ya que. 33 que... que... ya... ya..., entre... y...Que vells, que nous, n'hi havia ben bé un miler, entre viejos y nuevos, había de sobra un millar. 34 salvant que salvo que. 35 segons que según. Segons que es veu, según parece. 36 sense que sin que. 37 vist que visto que, en vista de que. 38 ultra que además de que, aparte de que. adv 39 qué. Que bonic!, ¡qué bonito! 40 cuánto, cómo. Que corren!, cuánto corren 41 que en... de... lo... que..., cómo... de...Que n'anava, de bonica!, ¡lo guapa que iba! (o ¡cómo iba de guapa!) 42 que... que hi ha! ¡qué de...! Que gent que hi ha!, ¡qué de gente! |
2.
què
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
pron interr 1 [quina cosa] qué. Què dius?, ¿qué dices? De què parlàveu?, ¿de qué hablábais? Per què plores?, ¿por qué lloras?2 qué tal, cómo, qué. Què te n'ha semblat, del pis?, ¿qué tal te pareció el piso?pron rel 3 que, el que, el cual. L'afer de què em vas parlar, el asunto de que (o del que [...]
|
3.
atès
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-esa adj 1 atendido -da. 2 atès que [considerant que] visto que, dado que, puesto que, toda vez que. [...]
|
4.
ca 2
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
interj 1 fam ¡qué va!, ¡ca!, ¡quia! Dius que vindrà? —I ca!, ¿dices que vendrá? —¡Qué va!2 ca, barret! ¡qué va!, ¡de ningún modo! [...]
|
5.
ço
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
pron 1 [açò, això, allò] esto, eso, aquello, ello. 2 ço del meu (o del teu, etc, o d'altri, o d'algú, etc) lo mío, lo tuyo, etc. Despengué molt de ço del seu, gastó mucho de lo suyo. 3 ço és a saber (o ço és) [això és] esto es, o sea, es decir, es a saber. 4 ço que arc [el que, allò que] lo que [...]
|
6.
ocurrent
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj 1 [que ocorre] ocurrente. 2 [que té ocurrències] ocurrente. [...]
|
7.
baldament 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
conj aunque, pese a que, a pesar de que, bien que, aun cuando, mal que, por más (o por mucho) que. Li ho haurem de dir, baldament et sàpiga greu, se lo tendremos que decir, aunque te sepa mal. Veniu, baldament sigui tard, venid, aunque sea tarde. [...]
|
8.
diantre!
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
interj fam 1 ¡diantre!, ¡demonio! (o ¡demonios!)2 què diantre! ¡qué diantre!, ¡qué demonios! [...]
|
9.
adormidor
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-a adj 1 [que adorm] adormecedor -ra. 2 [que avorreix] soporífero -ra. [...]
|
10.
pruent
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj [que pruu] picante, que escuece. [...]
|