Resultats de la cerca castellà-català: 8
|
1.
mimar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [hacer mimos] amoixar, amanyagar, acaronar. 2 [a los niños] aviciar, malacostumar, malavesar, consentir. 3 [a alguien] afalagar, amoixar. 4 teatr mimar. [...]
|
|
2.
mimar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr teatr mimar. [...]
|
|
3.
acotiar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr cuidar amorosamente, mimar. Acotiar un infant, mimar a un niño. [...]
|
|
4.
amanyagar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [amansir] amansar, ablandar. 2 [aviciar] mimar, malcriar. 3 [acariciar] acariciar. Amanyagar els cabells, acariciar los cabellos. [...]
|
|
5.
acaronar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 mimar. 2 fig acariciar. [...]
|
|
6.
engreir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: reir] v tr 1 envanir, infatuar. 2 amer [mimar] amanyagar, fer festes. v pron 3 [envanecerse] estarrufar-se, estufar-se, pagar-se, envanir-se, infatuar-se. 4 amer [encariñarse] encapritxar-se, agafar afecte. [...]
|
|
7.
consentir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: sentir] v tr 1 [permitir, tolerar] consentir. 2 suportar, aguantar, resistir. El estante no consentirá más peso, el prestatge no suportarà més pes. 3 [mimar] aviciar, amanyagar, malcriar. v intr 4 consentir. Consintió en pagar, consentí a pagar. v pron 5 p fr [un utensilio [...]
[Se conjuga como: envejecer] v tr 1 conèixer. Conoce todas las calles de Barcelona, coneix tots els carrers de Barcelona. 2 [saber] conèixer, saber. Conoce muy bien su oficio, coneix molt bé el seu ofici. 3 [distinguir] conèixer, reconèixer. Conocer el grano entre la paja, conèixer el gra entre la palla. 4 dr conèixer intr. Los tribunales militares no tienen competencia para conocer las causas civiles, els tribunals militars no tenen competència per a conèixer de les causes civils. 5 [reconocer, confesar] reconèixer. 6 conocer bien el percal (o el paño, o el asunto) fig i fam conèixer el marro (o la flaca, o el llautó), saber quin pa hi donen. 7 dar a conocer fer conèixer, donar a conèixer. 8 darse a conocer donar-se a conèixer. 9 el que no te conozca te compre fig i fam qui no et coneix que et compri. v intr 10 dr conèixer, entendre. Conocer en (o de) un pleito, una causa, conèixer d'un plet, d'una causa. v pron 11 conèixer-se. No nos conocemos, no ens coneixem. 12 [notarse] veure's, notar-se. Se le conocía la satisfacción en la cara, se li veia la satisfacció a la cara. 13 veure's, ésser coneixedor. Se conoce que estuvo enfermo, es veu (o és coneixedor) que va estar malalt. 
|
|
8.
aviciar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [un infant] consentir, mimar. Un nen aviciat, un niño consentido. A casa seva l'avicien massa, en su casa le miman demasiado. v pron 2 enviciarse, viciarse. S'ha aviciat als estimulants, se ha enviciado con los estimulantes. [...]
|
[Se conjuga como: envejecer]
v tr
1 conèixer. Conoce todas las calles de Barcelona, coneix tots els carrers de Barcelona.
2 [saber] conèixer, saber. Conoce muy bien su oficio, coneix molt bé el seu ofici.
3 [distinguir] conèixer, reconèixer. Conocer el grano entre la paja, conèixer el gra entre la palla.
4 dr conèixer intr. Los tribunales militares no tienen competencia para conocer las causas civiles, els tribunals militars no tenen competència per a conèixer de les causes civils.
5 [reconocer, confesar] reconèixer.
6 conocer bien el percal (o el paño, o el asunto) fig i fam conèixer el marro (o la flaca, o el llautó), saber quin pa hi donen.
7 dar a conocer fer conèixer, donar a conèixer.
8 darse a conocer donar-se a conèixer.
9 el que no te conozca te compre fig i fam qui no et coneix que et compri.
v intr
10 dr conèixer, entendre. Conocer en (o de) un pleito, una causa, conèixer d'un plet, d'una causa.
v pron
11 conèixer-se. No nos conocemos, no ens coneixem.
12 [notarse] veure's, notar-se. Se le conocía la satisfacción en la cara, se li veia la satisfacció a la cara.
13 veure's, ésser coneixedor. Se conoce que estuvo enfermo, es veu (o és coneixedor) que va estar malalt.