101.
orquídia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta de la família de les orquidàcies. Flor ornamental de l'orquídia. [...]
|
102.
unisexual
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que només té un aparell reproductor, masculí o bé femení. Flor unisexual. [...]
unisexual
adj. [BI] [LC] Que només té un aparell reproductor, masculí o bé femení. Flor unisexual. |
103.
aiguanaf
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aigua de flor de taronger i d'altres cítrics, emprada com a sedant. [...]
|
104.
barbís
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de peces filiformes, com ara estams, estils, estigmes, etc., d'una flor. [...]
|
105.
blima
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Afecció de la vinya consistent en la manca de fecunditat de la flor. [...]
|
106.
quinquefoli
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moble heràldic que representa una flor perforada de cinc pètals arrodonits i puntuts. [...]
|
107.
sèpal
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça, generalment herbàcia, que juntament amb altres compon el calze d'una flor. [...]
|
108.
sextifoli
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moble heràldic que representa una flor perforada de sis pètals arrodonits i puntuts. [...]
|
109.
ensaïmada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pastís en forma d'espiral fet amb flor de farina, ou, sucre i llard. [...]
|
110.
poncell -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Noia verge. Nen. Flor abans d'obrir-se, que, organogràficament, correspon a una gemma floral. [...]
|