1v. tr. ésser deutor de (s'usa esp. en sentit moral). Us soc deutor d'una resposta. Li era deutor de molts favors. quedar a deure, deure una part del deute original, després de pagar-ne una part. endarreriar-se, restar en retard en els pagaments. ésser efecte ésser atribuïble gràcies a... Gràcies a la seva protecció.
2 Haver de fer quelcom per necessitat física o lògica, per obligació moral, per força de les circumstàncies. haver de. L'home ha de menjar per a viure. Els fills han d'obeir els seus pares. caldre o caler. L'home cal que mengi per a viure. ésser necessari ésser just o ésser de justícia ésser convenient
