31.
ametlla [o ametla]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 ametlló. Ametlla és el nom del fruit enter i esp. de la seva llavor. Ametlló, en canvi, es diu solament del fruit enter amb la seva clofolla, esp. quan es tendre. ametlla queixalera, ametlla fàcil de trencar. 2 Ametlla mística: Màndorla. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
32.
amistançament [o amistança]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
concubinatge. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
33.
amullerar-se [o mullerar-se]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
casar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
34.
anafil [o nafil]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
trompeta. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
35.
analgèsia [o anàlgia]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
anestèsia Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
36.
aquari [o aquàrium]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
viver. Ant. Vivari. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
37.
aquilí [o aguilenc]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
corbat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
38.
arbreda [o arboreda]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
criat rebolls) aulet(aulines o alzines joves) sureda(alzines sureres) ametllerar(ametllers) arboçaro arboceda(arboços) avellanar, avellanedao avellanerar(avellaners) avetaro avetosa(avets) cafetar(cafès) castanyar, castanyerar, castanyedao castanyereda(castanyers) cirerar(cirerers) codonyaro [...]
|
39.
aridesa [o ariditat]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
sequedat, esterilitat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
40.
arrel [o rel]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 melic, la rel central i més llarga. radicel·la o radícula, arrel petita, última divisió d'una arrel. rizoma, arrel que treu tanys cap amunt i arrels cap avall (per ext. l'heura). grapa, arrel amb què una planta enfiladissa s'arrapa. carrosses, arrels, esp. de canya, arrossegades a mar per les [...]
1 melic, la rel central i més llarga. radicel·la o radícula, arrel petita, última divisió d'una arrel. rizoma, arrel que treu tanys cap amunt i arrels cap avall (per ext. l'heura). grapa, arrel amb què una planta enfiladissa s'arrapa. carrosses, arrels, esp. de canya, arrossegades a mar per les riuades, que el mar escup a la platja. esclop, tros d'arrel destinada a la reproducció. barbim o barbes, filaments de les arrels d'una planta. pa d'arrels, conjunt d'arrels amb la terra on estan fixades. relisser, arrels abundoses d'una planta. arrelam, conjunt d'arrels. rabassa, part de la soca d'un arbre coberta per la terra, de la qual arrenquen les arrels. 2 Fig. → origen. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |