FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rectangle que té els quatre costats iguals. Segona potència d'un nombre. El quadrat de 8 és 64. Distància angular de 90°. En tip., peça de metall del cos de la lletra, igual o superior a un quadratí i mig, emprada per a completar les ratlles curtes de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que accepta. acceptador de persones Que usa parcialitat envers algú. acceptador de persones Que tracta algú amb favoritisme o accepció. Acceptant 2 . L'acceptador d'una lletra. [...]
Després dels signes d'admiració i d'interrogació no es posa punt, ja que aquests signes al final de la frase tenen valor de punt. Com que marquen l'acabament d'un període, cal escriure la inicial del mot que els segueix amb majúscula. Per exemple:
Tens temps encara? Et voldria fer unes quantes pr [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al Senyor. Relatiu o pertanyent al diumenge. El descans dominical. Lletra dominical. Llibre litúrgic propi de les domíniques. Relatiu o pertanyent al senyor feudal. Terra dominical. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
com desplomant-se. en rodó Categòricament. Dir en rodó. S'hi va negar en rodó. Que té les característiques de la lletra rodona. Caràcters rodons. Lletra rodona. Barra metàl·lica de secció circular. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llibre manual que conté la litúrgia de les hores en el catolicisme. Llibre que hom porta a sobre constantment. Caràcter de lletra ampla de nou punts que s'usa als breviaris. [...]