41.
arrōs
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciķ)
[o arrōs de pardal] Crespinell gros. arrōs de bruixa Crespinell groc. arrōs de bruixa [o arrōs de pardal, o arrōs de paret] Crespinell blanc. arrōs de bota Tartrā. d'arrōs loc. adv. Sense pagar. Ahir vam anar al teatre d'arrōs. [...]
|
42.
pinta 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciķ)
dissimular algun defecte sense desteixir la roba. Eina de torner que serveix per a fer les cares interiors de les rosques. Testa d'una doga de barril. Part inferior del barret de molts bolets, que correspon a les lāmines o als porus. Esparrall. Cardķ. pinta de bruixa Agulletes de bruixa. pinta de [...]
|
43.
escombra
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciķ)
Feix de branquillons flexibles, de palmes, de brins de material plāstic, etc., lligat generalment al cap d'un bastķ o d'una canya, que serveix per a escombrar. escombra de bruixa Grup anormalment dens de branques, producte d'una alteraciķ del creixement que estimula la [...]
|
44.
forquilla
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciķ)
al quadre. Fitora emprada en la pesca fluvial. forquilla del paratrama Dispositiu del teler mecānic que detecta la manca de trama i atura el teler. Agulletes de bruixa. Agulles de pastor. Candelerš. [...]
|
45.
encantar 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciķ)
Obrar (sobre algú o alguna cosa) per virtut d'un poder ocult, arts māgiques, pronunciant certes fķrmules. La bruixa havia encantat el príncep. Orfeu encantava les feres. Sotmetre a una influčncia irresistible, fascinar. Encantar un serpent, un ocell. Ens havia encantat amb les seves proeses [...]
|
46.
merda
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciķ)
merda [o ésser una merda seca] pop. Ésser un no ningú. fer el merda pop. Fer-se veure, presumir. portar merda a l'espardenya pop. Tenir mala sort. Embriaguesa. Per Cap d'Any vaig agafar una bona merda. merda de bruixa Colōnia de cianofícies de l'espčcie Nostoc commune, que forma una [...]
|
47.
cranc
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciķ)
d'ou, amb el peridi marcat per un reticle de solcs a la superfície, de l'interior del qual surt un receptacle vermell, buit, reixat i pudent, que s'aclofa i forma la gita de bruixa (Clathrus ruber). cranc petit Bolet de l'ordre de les falˇlals, semblant al cranc, de receptacle més [...]
|
48.
cānem
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciķ)
bruixa Acant 1 1. cānem de Guinea Herba anual de la família de les malvācies, alta, de fulles lobades o dividides en segments linears i flors groguenques, origināria de l'Āfrica tropical i cultivada āmpliament, la tija de la qual produeix una fibra comercial emprada com a substitut del jute [...]
cānem
![]() |
49.
llet
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciķ)
ametlles. llet de soia Emulsiķ de soia. llet d'ocell Llet de gallina. llet de bruixa Lleteresa 1. llet de gallina Planta bulbosa de la família de les liliācies, de fulles totes basals, linears i amb una banda medial blanquinosa, flors blanques per dins i verdoses per fora, agrupades en corimbe, i [...]
|
50.
raīm
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciķ)
. raīm de bruixa Crespinell. raīm de guineu Herba de la família de les liliācies, rizomatosa i tōxica, amb un sol verticil de fulles, normalment en nombre de quatre, disposades a manera de creu, del mig de la qual surt una flor, de pčtals linears groguencs, i en la fructificaciķ una baia negra, que creix [...]
|