Privar (algú) d'atènyer el que esperava. Frustrar els joves en les seves esperances. Aquell fracàs l'havia frustrat. Deixar sense efecte (un propòsit). Frustrar un delicte. Portar a no res (un pla, un desig, etc.). L'espia va frustrar el plans de l'exèrcit. Ha frustrat les [...]

Acció de frustrar; l'efecte. Estat de qui resta privat d'una satisfacció que creu que li correspon. [...]

Que fa frustrar. [...]