Generalment, el complement directe no va introduït per la preposició a, si s'exceptuen casos de possible ambigüitat, de paral·lelisme, de desplaçament de complement o de certs quantificadors.
Pel que fa als quantificadors, cal tenir en compte els casos següents:
1. Quan el complement directe és [...]
arran de
L'expressió arran de significa 'gairebé tocant, fregant un objecte, al mateix nivell'. Per exemple:
Aquells ocells volen arran de terra.
En sentit figurat, té un valor causal i vol dir 'com a conseqüència de'. No s'accepten les expressions arrel de o a rel de.
Per exemple:
Vaig [...]
Els pronoms forts ell, ella, ells i elles, en general, es fan servir per fer referència a entitats humanes. Així, per esmentar entitats no humanes se sol optar per altres elements, com ara un pronom adverbial (en o hi), un demostratiu (generalment seguit de nom) o un sintagma nominal definit amb [...]
La denominació oficial d'aquest municipi de l'Alt Empordà és Lladó.
Contràriament, la forma normativa d'aquest topònim ?ben documentat des del segle X? és Lledó, ja que prové del llatí LOTONE ('lledó, lledoner') i presenta una evolució regular a partir de la forma llatina posterior LEDONE [...]
El verb participar regeix la preposició en quan té el significat de 'tenir o prendre part en alguna cosa'. Per exemple:
Si voleu participar en el programa cal que ens envieu un correu electrònic.
Tothom ha participat en l'organització de l'acte.
[...]
En determinats parlars hi ha alguns fenòmens fonètics relacionats amb les vocals a i e àtones que són acceptables. Els més destacables són els següents:
En nord-occidental i en valencià, és habitual la pronúncia de a en comptes de e en la síl·laba inicial, si acaba en consonant, especialment [...]
En tots els parlars, llevat de la major part del valencià, la erra gràfica final dels mots aguts no se sol pronunciar encara que vagi seguida de la marca de plural -s. Per exemple:
clar, clars (pronunciats cl[á], cl[á]s, però clara, clares, claror, pronunciats amb erra simple)
sopar (pronunciat [...]
Davant d'un infinitiu, és possible fer servir les preposicions per i per a en els parlars que distingeixen aquestes dues preposicions (valencià, tortosí, i en els parlars més occidentals del nord-occidental), o bé només la preposició per, en els parlars que només usen aquesta preposició (en la [...]
Les expressions (al) davant, (al) darrere, (al)
damunt, a sobre, en contra o a favor poden aparèixer amb un pronom possessiu o un pronom personal fort introduït per la preposició de. Per exemple:
Va caure damunt meu (o de mi).
Anava en contra seu (o d'ella).
Al costat d'aquestes construccions [...]
L'expressió a nivell (de) designa una posició al mateix pla horitzontal que el punt de referència representat pel seu complement. Per exemple: a nivell del mar, a nivell de terra, etc.
Malgrat que aquesta locució de vegades també es troba usada amb sentit figurat, és més recomanable [...]