Transgressió de la llei de Déu o d'un precepte de l'Església. Pecat venial. Cometre un pecat. Fer pecat. Confessar els seus pecats. Absoldre algú dels seus pecats. Penedir-se dels seus pecats. Estar en pecat. No tenir culpa ni pecat d'una cosa. Pecat confessat és mig [...]

Excusar 3 2. Cal perdonar-li aquests petits defectes. Perdoneu-me la llibertat que em prenc. Perdoneu que us interrompi. Perdoneu: això no és veritat! Absoldre (algú) del càstig, de les conseqüències d'un crim, d'una falta. El perdono del dany que m'ha fet. Perdoneu-me: no [...]

            Amb b apnea, apte, aptitud abdicar, abdomen, abjurar, abnegat, abscissa, absent, absenta, absis, absoldre, absorbir, abstenir-se capçal, capdamunt, capdavall, capficar, capgirar, capvespre cabdal, cabdell, cabdill opció, optar, òptica, òptim obcecar, objecte, obscur [...]

v tr [Se conjuga como: morder] 1 [perdonar] absoldre, perdonar. Absolver a un pecador, absoldre un pecador. 2 [declarar no culpable] absoldre. 3 [de una promesa, un juramento, etc] deslligar, alliberar, eximir.  [...]

v tr 1 reconciliar. No és possible de reconciliar aquell parell, no es posible reconciliar a aquellos dos. 2 crist [una església, un cementiri, un clergue] reconciliar. 3 crist [absoldre] reconciliar. Reconciliar un pecador amb Déu, reconciliar a un pecador con Dios. v pron 4 reconciliarse.  [...]

absolver v tr - absoldre v tr Un jutge o un tribunal, considerar innocent algú perquè no se n'ha provat la culpabilitat. CA: Absoldre un reu. L'acusada va ser absolta. [...]

alliberar dispensar absoldre, eximir d'una pena, d'un deure, d'una obligació, d'una responsabilitat. llicenciar, eximir algú del servei que prestava, esp. del servei militar. exemptar exonerar deslligar(d'una promesa, d'un jurament) fer franc afranquir graciar quitar, eximir d'una obligació [...]

1 distribuir. 2 rellevar eximiro exemptar afranquiro enfranquir exonerar desobligar deslliurar excusar. Excuseu-me de fer-ho. absoldre 3 perdonar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

absolución f - absolució f Acció d'absoldre; acabament d'un procés amb un pronunciament que eximeix la persona demandada o acusada; resolució judicial en què es decideix la no-actuació de la pretensió punitiva. CA: El jutge va determinar l'absolució de l'acusat. [...]

representat contra [...], comparec i proposo els mitjans de prova següents: 1. CONFESSIÓ EN JUDICI de la part demandada, que haurà de comparèixer el dia i a l'hora que s'assenyalin per absoldre, sota jurament indecisori, les posicions que formularé i que siguin declarades pertinents. 2. DOCUMENTAL [...]