1.
allunyar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 alejar. 2 [en el temps] retrasar, retardar. Allunyar el pagament d'una lletra, retrasar el pago de una letra. 3 fig alejar, ahuyentar, apartar. Allunyar els mals pensaments, alejar los malos pensamientos. v pron 4 alejarse. 5 fig alejarse, apartarse. Allunyar-se de la veritat, alejarse de [...]
v tr 1 alejar. 2 [en el temps] retrasar, retardar. Allunyar el pagament d'una lletra, retrasar el pago de una letra. 3 fig alejar, ahuyentar, apartar. Allunyar els mals pensaments, alejar los malos pensamientos. v pron 4 alejarse. 5 fig alejarse, apartarse. Allunyar-se de la veritat, alejarse de la verdad. |
2.
bandejar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [proscriure] desterrar, proscribir. 2 fig [allunyar] alejar, apartar. El bandejaren de tots els càrrecs, lo apartaron de todos los cargos. 3 fig marginar. 4 fig desterrar. Bandejar de la llengua els mots forasters, desterrar de la lengua los vocablos extranjeros. [...]
|
3.
arruix!
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
interj 1 reg [per a allunyar el bestiar] ¡fuera!, ¡largo!, ¡largo de aquí!2 [l'aviram] ¡ox! [...]
|
4.
estranyar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [allunyar] extrañar, apartar, alejar. 2 [causar estranyesa] extrañar, asombrar, sorprender. No m'estranya gens, no me extraña en absoluto. v intr 3 extrañar. A la Maria li va estranyar molt que no vinguessis a dinar, a María le extrañó mucho que no vinieras a comer. v pron 4 [sentir [...]
|
5.
conjurar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [fer un conjur] conjurar. Conjurar els esperits, els morts, conjurar a los espíritus, a los muertos. 2 [pregar] conjurar, rogar. Et conjuro que no ho facis, te conjuro a que no lo hagas. 3 [allunyar] conjurar. Conjurar un perill, conjurar un peligro. v pron 4 [conspirar] conjurarse [...]
|