1 v. tr. [LC] Acostar o ajuntar per les boques (dos recipients, dues eines). 2 v. tr. [LC] Buidar (un recipient) abaixant-ne la boca, inclinant-lo, ajaient-lo, capgirant-lo, fent-lo caure. Abocar el càntir. 3 1 v. tr. [LC] Fer rajar (el contingut d'un recipient) abocant aquest, fer-lo passar d'aquest a un altre. Abocar cafè en una tassa. 3 2 [LC] abocar alguna cosa pel broc gros Dir-la sense embuts. 3 3 v. tr. [LC] Emprar (diners, recursos, etc.), en gran quantitat a la consecució d'un fi. Abocar tot el capital en una empresa. Abocar l'artilleria. Abocar en un indret tota la tropa. 4 v. intr. pron. [LC] Molta gent, acudir de cop. Tothom es va abocar a la plaça. 5 1 v. tr. [LC] Fer caure de boca a terra. 5 2 v. intr. pron. [LC] Inclinar la part superior del cos de boca a terra, especialment traient-la per una obertura. Abocar-se a la finestra. No t'aboquis tant, que cauràs. 6 v. intr. pron. [LC] Dedicar-se plenament a una activitat, una afició, etc. S'aboca a l'estudi de la música. 7 1 v. tr. [LC] Una causa, conduir inevitablement a una situació o a una acció. Aquella situació abocava a la fam els obrers i llurs famílies. L'atur aboca els joves a cercar oportunitats a l'estranger. La bel·ligerància del govern abocava el país a la desfeta. Els deutes van abocar l'empresa a la fallida. 7 2 v. intr. pron. [LC] El país s'aboca a una crisi sense precedents.
