Cadascuna de les espècies d'ocells del gènere Piranga, de la família dels cardinàlids, de l'ordre dels passeriformes, de color càlid, predominantment vermell, taronja o groc, poc gregàries i fonamentalment insectívores, pròpies de les zones boscoses o selvàtiques de l'Amèrica del Nord i l [...]
Rèptil de l'ordre dels quelonis, de la família dels quelònids, que pot fer fins a 140 cm de llarg, amb la cuirassa ovalada, de color bru o oliva i amb taques o ratlles més fosques, amb quatre escuts costals a cada cantó i un parell de plaques prefrontals. [...]
Mètode d'introducció o reintroducció d'ocells, generalment d'espècies protegides o amenaçades, consistent a col·locar ocells acabats de néixer en nius artificials situats a la zona on interessa introduir-los, i a alimentar-los i criar-los fins que poden volar, a fi que s'aclimatin a l'hàbitat i hi [...]
Amfibi de l'ordre dels anurs, de la família dels discoglòssids, d'uns 30 a 60 mm de llarg, amb el musell força punxegut, la pupil·la en forma de cor o arrodonida, la pell amb petites berrugues, el disseny dorsal llis, amb bandes longitudinals clares o amb taques brunes circulars, i el ventre [...]
Peix de l'ordre dels pleuronectiformes, de la família dels pleuronèctids, que fa fins a 65 cm de llargària, amb el cos oval, amb els ulls generalment al costat dret, de color marró vermellós o marró grogós i jaspiat de marró fosc, groc fosc o taronja fosc, que viu al nord-est de l'Atlàntic. [...]
Rèptil de l'ordre dels escatosos, del subordre dels ofidis, de la família dels colúbrids, que pot fer fins a 65 cm de llarg, amb el cap pla de color gris fosc o quasi negre, i un cos esvelt de color uniforme gris clar, marronós o vermellós, generalment amb petites taques disposades en fileres [...]